Investidura a distància?

Falta una setmana per a la constitució del nou Parlament sorgit de les eleccions del 21 de desembre i a poc a poc es va concretant el panorama: la Mesa del Parlament, que tornarà a tenir especial transcendència, serà de majoria independentista amb dos membres de Junts per Catalunya, dos d’ERC, que assumiria la presidència de la cambra, dos de Ciutadans i un del PSC. I també ha quedat clar que la candidata més votada, Inés Arrimadas, no té prou suports per aconseguir la majoria, mentre que el candidat independentista, Carles Puigdemont, sí que té garantits els 70 vots sobiranistes. El gran problema és que el candidat és a Brussel·les reclamat per la justícia espanyola i que serà detingut quan trepitgi territori espanyol, per la qual cosa l’única possibilitat de presentar el seu programa i sotmetre’l a votació és fer-ho per videoconferència, per via telemàtica o per persona interposada. I aquí es planteja l’embolic perquè és una hipòtesi no contemplada al reglament de la cambra, que únicament diu en el seu article 146 que “el candidat presenta, sense límit de temps, el programa de govern i sol·licita la confiança del ple”.

No diu explícitament que el candidat hagi d’estar físicament a l’hemicicle probablement perquè els autors del reglament ho donaven per obvi, però vivim una situació tan excepcional que tot és interpretable i ja s’han plantejat arguments a favor i en contra d’una possible investidura a distància. Els primers consideren que el reglament no ho prohibeix i ha d’interpretar-se en el sentit favorable al dret de participació pública, mentre que els segons consideren que el nostre sistema parlamentari és presencial i una investidura a distància el desvirtuaria.

Correspondrà als lletrats del Parlament aportar llum sobre la qüestió, pronunciar-se sobre el tema i interpretar el reglament, encara que com ja va succeir en l’anterior legislatura els seus informes no són vinculants i serà la Mesa qui hi tindrà l’última paraula, que en vista de la majoria independentista pactada ahir serà autoritzar la investidura a distància. I també s’anuncien com a inevitables els corresponents recursos del Govern espanyol i dels partits constitucionalistes, amb la qual cosa l’embolic segueix garantit i començarem la nova legislatura tal com es va acabar l’anterior, amb els dos blocs enfrontats i crítiques recíproques sobre la legalitat del que es faci.