Esperes inacceptables

Diferents plans de xoc que ha posat en marxa de forma gradual el departament de Salut de la Generalitat han servit per alleujar puntualment les llistes d’espera per sotmetre’s a una intervenció quirúrgica. No obstant, això segurament no és cap alleujament per al total de 6.171 lleidatans que, a data de novembre, estaven esperant per ser operats en un hospital públic català, amb la incertesa i intranquil·litat que aquesta espera pot suposar. És cert que aquesta xifra (estaríem parlant com si tots els veïns d’una població com Alpicat es trobessin en aquesta situació) és sensiblement inferior als 6.618 que esperaven per ser intervinguts el desembre del 2016, però igualment és del tot inacceptable. Perquè el problema no només és la quantitat de persones, que són moltíssimes, sinó també el temps de la demora. Així, operacions de varius, amígdales o relatives a cirurgia maxil·lofacial es fixen a més de sis mesos vista i, per exemple, correccions de l’envà nasal requereixen una mitjana de cinc mesos d’espera. Malgrat tot plegat, també és necessari assenyalar que, afortunadament, intervencions d’urgència, com les relatives a malalties oncològiques, respecten el màxim de temps garantit i es practiquen en un termini de quaranta dies des que es programen. I a aquests retards val a afegir que una altra quantitat similar de persones, en aquest cas més de set mil, esperen per sotmetre’s a alguna prova mèdica, i en més de la meitat dels casos es tracta de ressonàncies magnètiques o TAC.

L’estat de benestar del qual gaudíem abans de la crisi econòmica de fa una dècada potser no tornarà amb la mateixa esplendor, però hi ha una sèrie d’assoliments que s’han guanyat amb molt d’esforç que són totalment irrenunciables, com és el cas de la sanitat pública, un dels seus puntals. Cert és que l’actual situació política catalana, amb la intervenció del Govern central amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, deixa les mans lligades a la Generalitat pel que fa a inversions, però no és menys cert que l’administració, sigui la que sigui, ha de vetllar perquè l’atenció sanitària que reben els ciutadans sigui de primer nivell, d’acord amb els impostos que paguem.