La confirmació del 4%

Ha tardat més de vuit anys a pronunciar-se la justícia des que el 23 de juliol del 2009 els Mossos van irrompre al Palau de la Musica per escorcollar les dependències i confirmar el que era una sospita generalitzada: el president, Fèlix Millet, i directius del Palau de la Musica com Jordi Montull i la seua filla Gemma, desviaven fons cap a comptes particulars, però també recaptaven comissions que finalment es destinaven al finançament de Convergència. En concret, la constructora Ferrovial pagava comissions del 4 per cent, de les quals un 2,5 es destinava a CDC, amb l’extresorer Daniel Osàcar condemnat a quatre anys i mig de presó i la formació, a tornar més de sis milions d’euros, i un 1,5 se’l repartien Millet i Montull, amb una desviació constatada a la sentència de 23 milions d’euros.

Sobre el desvergonyiment d’aquests dos personatges, que curiosament no han trepitjat la presó, no hi ha gaire a afegir després de les seues estratagemes provades que incloïen el finançament de les bodes i el pagament de viatges fastuosos o les seues declaracions davant del tribunal, però sí que és significativa la condemna a CDC perquè representa la prova judicial del ja famós 3 per cent esgrimit per Pasqual Maragall al Parlament i que fins ara mai havia estat ratificat per sentència judicial. A la sentència d’ahir van ser condemnats Millet i Montull, entre d’altres, però també l’extresorer de CDC Daniel Osàcar i el mateix partit, que està obligat a tornar sis milions d’euros pel cobrament de comissions il·legals. Pocs són lliures de tirar la primera pedra perquè dirigents socialistes van ser condemnats i fins i tot van ingressar a la presó pel cas Filesa o estan pendents que es resolgui l’escàndol dels ERO a Andalusia i els populars fa mesos que estan en la voràgine del cas Gürtel i derivades amb el mateix PP imputat, però la implicació tan directa de CDC en el cas Palau, condemnes incloses, tampoc se soluciona amb un canvi de nom del partit.

Artur Mas afirmava ahir que Convergència ja havia pagat prou la seua possible implicació amb la dissolució del partit, però ni la justícia, ni tampoc la resta de formacions, inclosos els seus socis d’ERC, no comparteixen valoració i reclamen responsabilitats i arribar fins al final. El que sí que sembla evident és que amb la condemna d’ahir es conclou la sensació d’impunitat que semblava acompanyar l’actuació de personatges com Fèlix Millet.