Un problema inajornable

Dilluns passat ja es van mobilitzar grups de pensionistes a Lleida i diverses localitats indignats per la constant pèrdua de poder adquisitiu, xifrat en 2.100 euros de mitjana en els últims deu anys perquè l’actualització de les pensions fa anys que està per sota de la taxa d’inflació. Els pensionistes es van empobrint cada any, la Seguretat Social fa anys que està amb dèficit, 18.000 milions l’any que hem tancat, perquè amb la crisi han baixat les cotitzacions i han pujat les prestacions, el fons de reserva s’ha esgotat i la previsió és que de cara al 2045 hi haurà a Espanya el doble de pensionistes, amb la qual cosa està en perill el mateix sistema si no es prenen mesures estructurals. Fa mesos que escoltem experts que exigeixen mesures, economistes liberals que recomanen incentivar els fons privats i polítics de tots els colors llançar globus sonda, però la comissió parlamentària del Pacte de Toledo que estudia la reforma de la Seguretat Social arriba un any tard i no hi ha consens sobre si s’ha d’arribar al finançament via pressupostària, si es pot crear un nou impost per finançar les pensions o si s’ha de reduir la despesa. Mentre no fan res, les pensions es devaluen i l’últim globus sonda ha estat la proposta de la ministra Báñez que els futurs jubilats puguin triar els vint-i-cinc anys que vulguin per al còmput de la pensió i que no siguin els últims de la vida laboral com passa fins ara.

És una forma de minimitzar l’impacte de la congelació salarial, dels períodes d’atur o dels acomiadaments provocats per la crisi, però també pot ser el primer pas perquè es vulgui comptabilitzar tota la vida laboral, càlcul que podria traduir-se en una disminució de les pensions perquè els primers anys en el mercat de treball solen ser els de menys remuneració i, en conseqüència, cotització inferior. Tenint en compte els problemes dels joves per trobar una primera feina i l’elevadíssim nivell de precarietat, aquest canvi que pot beneficiar els jubilats a curt termini seria funest per als més joves. S’ha d’afrontar el problema de forma immediata perquè cada any es deteriora més si no s’adopten mesures i el just seria garantir uns mínims dignes per a tothom, aplicant després uns barems segons els nivells i els anys de cotització sense haver de dependre dels capricis o l’electoralisme del govern de torn.