Big Brother

Vivim al 1984 i no perquè s’hagi aturat el temps. El sinistre futur concebut per George Orwell fa setanta anys és (gairebé) una realitat. El Big Brother pot veure tot el que fem. El nombre de càmeres de videovigilància s’ha triplicat en tan sols cinc anys a les comarques de Lleida. Aquests prop de 3.000 ulls que observen el nostre entorn donen tranquil·litat a propietaris i ajuden a aclarir delictes, però també obren un debat ètic: on és el límit? Fa poques setmanes, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) va exigir a Espanya que compensés amb 4.000 euros cinc empleades d’una cadena de supermercats a les quals les càmeres de l’establiment van gravar robant. Les treballadores acomiadades van considerar que l’ús dels enregistraments suposava una violació del seu dret a un judici just i a la intimitat. El TEDH els va donar la raó en part. Va considerar procedent l’acomiadament, perquè es van aportar altres proves, a més de les gravacions, però va al·legar que la utilització de càmeres ocultes suposava una violació del dret a la intimitat d’aquestes treballadores, ja que les denunciants “haurien d’haver estat informades que estaven sota vigilància”. Fa un any la polèmica es va situar a la Seu d’Urgell, en concret a l’institut Joan Brudieu. Ensenyament va vetar una càmera instal·lada en una de les quatre aules de tercer d’ESO i va constatar que eren molts els centres de Secundària que tenien càmeres sense legalitzar. També hi ha càmeres a l’Eix Comercial de Lleida. De fet, van ser pioneres, malgrat que ara pateixen vista cansada, perquè estan molt deteriorades. I encara que no es puguin posar portes al camp, sí que es poden instal·lar sistemes de videovigilància. Així ho van fer a la Portella fa cinc anys per combatre els robatoris agrícoles. I va funcionar. Més difícil de controlar és un altre tipus d’espionatge que ens torna a connectar amb Orwell. Edward Snowden i Julian Assange van posar el món damunt davall quan van revelar que Big Brother ens controla mitjançant sofisticats programes de pirateria encoberta. La CIA pot colar-se a qualsevol saló a través de smartphones de totes les marques o de les anomenades smart TV, que es converteixen en micròfons encoberts mitjançant un software suposadament elaborat en col·laboració amb l’MI5 britànic. Sobredosi de distopia.