Canvi climàtic

Per si algú encara tenia dubtes sobre el canvi climàtic i l’escalfament general per la concentració de gasos amb efecte d’hivernacle, només cal veure les temperatures de què gaudim aquesta setmana de gener que tradicionalment era la més freda de l’any. A Lleida tenim temperatures rècord i per exemple diumenge es van registrar 20 graus a Alfarràs, Albesa o Algerri i nou de les estacions meteorològiques del Servei Català amb més de deu anys de dades van igualar o van superar les màximes històriques del mes de gener. El resultat immediat és que s’avança el desglaç quan amb prou feines hem travessat un mes d’hivern, que han crescut els rius, i per exemple la Valira ha assolit els 28 metres cúbics per segon quan la seua mitjana del gener és de 4,2 i la Noguera Pallaresa baixava a Escaló amb 23,5 metres cúbics per segon quan la seua mitjana és de 5,8, i pot avançar-se la floració amb resultats nefastos per a l’agricultura perquè encara han de tornar les onades de fred, possibles gelades i baixes temperatures. En els cursos fluvials no hi haurà problemes perquè els pantans estaven en cotes molt baixes i encara estan de mitjana a la meitat de la seua capacitat i només algunes centrals d’Endesa van haver d’obrir comportes per evitar l’acumulació d’aigua a les capçaleres dels rius, però amb aquestes temperatures també disminueixen els gruixos de neu i s’avança el desglaç.

Però aquestes temperatures excepcionals al gener, que segons les previsions acabaran a finals de setmana, són una mostra més d’una evolució que ha constatat fins i tot la NASA, que recollia com els tres últims anys, 2015, 2016 i 2017, han sigut els més calorosos des que van començar a registrar-se temperatures el 1880 i que les dades d’aquest trienni no són puntuals, sinó que recullen una tendència d’escalfament global amb resultats tan perceptibles com el retrocés de les glaceres pirinenques o alpines o el desglaç de l’Àrtic, que també es traduirà en una elevació del nivell del mar, la gradual desertització d’àmplies zones entre les quals hi hauria Espanya, l’augment de les sequeres i la falta d’aigua potable i canvis en els sistemes de producció d’aliments, amb fenòmens meteorològics més virulents. Com sempre, els efectes es notaran especialment als països més pobres, però ens afectaran a tots si els governs no prenen mesures per minimitzar els efectes del canvi climàtic.