EDITORIAL
Cent dies de presó
Ahir es complien cent dies de l’empresonament dels dirigents de l’Assemblea Nacional de Catalunya i d’Òmniun Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats primer de suposada sedició per l’Audiència Nacional, onze dies abans de la proclamació al Parlament de la república catalana, i posteriorment del delicte de rebel·lió pel Tribunal Suprem, al costat de l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Joaquim Forn a presó des del 2 de novembre. L’acusació se centra en l’actuació dels Jordis durant les protestes davant de la conselleria d’Economia els dies 20 i 21 de setembre i segons la jutge els inculpats van intentar obstaculitzar una operació policial i judicial que comportava el registre de diversos edificis oficials amb l’objectiu d’impedir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, però la tipificació de les seues actuacions com a sedició, primer, i posteriorment com a rebel·lió han merescut crítiques de juristes i polítics, inclòs Felipe González, i sembla difícilment sostenible com mostra la retirada de l’euroordre amb càrrecs similars per als qui es van exiliar a Brussel·les. Si a Europa no es poden provar aquests delictes, és lamentable que es mantinguin a Espanya perquè no hi ha cap prova que els Jordis incitessin o recorreguessin a la violència, requisit indispensable per provar la rebel·lió. Just al contrari, hi ha proves documentals que mostren com van intentar apaivagar els manifestants, els comminaven a tornar a casa i evitar qualsevol conat de violència i experts en Dret Internacional recorden que els empara el dret a la llibertat d’expressió o de reunió, i que la tipificació dels suposats delictes és exagerada i desproporcionada. Però el més greu és que per l’expressió d’unes opinions, sense el menor indici de violència i sense que s’hagi celebrat judici, els Jordis faci més de tres mesos que estan a la presó perquè se’ls hagi aplicat una de les figures més arbitràries de l’ordenació jurídica que és la presó preventiva. Es contempla teòricament davant del risc de fuga, la destrucció de proves o la reiteració en el delicte, però els fets demostren que també s’aplica com a forma de càstig o advertència per a casos similars i podria cometre’s la vergonya que els tribunals absolguin els qui ja han estat tres mesos a la presó sense haver pogut defensar-se en un judici. Els Jordis, i també Junqueras i Forn, han de sortir de la presó.