Embolic polític i jurídic

El govern de Rajoy havia anunciat per activa i per passiva que utilitzaria tots els instruments possibles per evitar la investidura de Carles Puigdemont, que té els vots necessaris després de les eleccions del 21-D però està perseguit per la justícia espanyola i ha estat l’únic candidat proposat pel president del Parlament per a la sessió d’investidura fixada per al dimarts 30. Com que no es poden recórrer intencions o voluntats, han hagut d’esperar que hi hagués un acte jurídic, la proposta del Parlament de Puigdemont com a candidat, per anunciar que avui tenen previst recórrer davant de la Constitució aquesta proposta perquè, segons la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, “el candidat no té llibertat deambulatòria” i serà detingut quan trepitgi territori espanyol. Per presentar el recurs, és preceptiu, encara que no vinculant, l’informe del Consell d’Estat que es va afanyar a demanar el Govern central, patint un seriós revés en la seua estratègia perquè l’organisme consultiu ha considerat que “no hi ha fonaments ara per impugnar aquesta candidatura”, amb la qual cosa la situació jurídica encara es complica més perquè Madrid va anunciar que segueix endavant amb el recurs, malgrat el dictamen negatiu del Consell d’Estat, i es veurà si el Constitucional l’admet i paralitza o no la investidura o si espera a la sessió de dimarts i llavors impugna els vots a distància i l’elecció de Puigdemont. La complexitat dels escenaris possibles d’aquí a dimarts es multiplica si el Constitucional admetés el recurs i paralitzés la investidura perquè llavors seria el president del Parlament qui hauria de decidir si acatava l’ordre, si negociava la proposta d’un altre candidat, opció que ahir descartaven tant Junts per Catalunya com Esquerra, o bé seguia endavant amb la convocatòria assumint les possibles responsabilitats. Sembla evident que l’aplicació de l’article 155 no ha solucionat absolutament res, que les eleccions van confirmar la majoria parlamentària dels independentistes i que al conflicte polític s’afegeix ara un monumental embolic jurídic que tardarà anys a substanciar-se, i no és bo que hagin de ser els jutges els que resolguin els problemes polítics. I el pitjor és que tot apunta que la recuperació de la Generalitat, objectiu prioritari per a la gran majoria de catalans, haurà de continuar esperant perquè la prolongació del 155 és una amenaça real.