Investidura ajornada

Hores abans que comencés el ple d’investidura, el president del Parlament, Roger Torrent, va anunciar-ne l’ajornament per assegurar una investidura amb garanties, insistint que en cap cas es desconvoca el ple i que l’únic candidat a la presidència de la Generalitat segueix sent el que s’havia proposat, Carles Puigdemont. La decisió de Torrent, avalada per tot el seu partit, ERC, amb Oriol Junqueras al capdavant, és una manera d’aturar el rellotge perquè el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre les al·legacions del Parlament, i també les de Puigdemont, i que abordi així mateix el fons de la qüestió que a la resolució de dissabte passat va deixar ajornada per centrar-se en les mesures cautelars. Evidentment, les reiterades advertències sobre les possibles responsabilitats penals en què podia incórrer Torrent també hauran pesat en l’ajornament perquè és comprensible que ningú vulgui ser processat, ni acabar a la presó, i així ho ha interpretat el seu partit, que considera la decisió “intel·ligent, honesta i valenta”. Menys comprensius s’han mostrat des de Junts per Catalunya i la CUP, al considerar els primers que es donaven les condicions polítiques per celebrar el ple i a l’anar els segons a l’hemicicle i criticar durament que s’hagi ajornat i encara que Torrent i Esquerra mantenen el suport a la investidura de Puigdemont, sí que es va escenificar ahir una divisió al bloc independentista que ja s’havia entrevist en algunes declaracions, com les de Joan Tardà, que va reclamar el sacrifici de Puigdemont i la proposta d’un altre candidat de Junts per Catalunya. Al marge dels noms, hi ha una diferència en l’estratègia i en les prioritats: per a ERC l’important és recuperar les institucions i que la Generalitat torni a funcionar i per a Junts per Catalunya la prioritat és restituir la presidència de Puigdemont, malgrat que sigui a costa de nous processaments i arriscant la prolongació del 155. El que no s’entén és la satisfacció del govern central perquè seguim en uns llimbs jurídics que no estan previstos ni a la Constitució, ni a l’Estatut, que encara s’han vist agreujats per la malaptesa de la vicepresidenta, que es va estavellar contra el Consell d’Estat i va obligar el Constitucional a fer unes piruetes jurídiques amb un resultat que segueix sent incert. I fins que s’aclareixi el Constitucional en els deu dies de termini, que tinguin clar, que el candidat continua sent Carles Puigdemont.