El nus continua sense desfer-se

Encara que ja no sorprèn l’eufòria amb què el Govern i els mitjans de Madrid han acollit els missatges de Puigdemont a Comín, sí que crida l’atenció la facilitat amb què donen per tancat el procés i la crisi catalana. Per molt que Puigdemont teclegés que això s’ha acabat i encara que ho pugui pensar en algun moment, és evident que més de dos milions de catalans segueixen creient el mateix que el 21 de desembre, que els setanta diputats de la majoria independentista continuen ocupant els seus escons, que Carles Puigdemont segueix sent el candidat d’aquesta majoria i que l’embolic jurídic generat des del Constitucional fins als tribunals ordinaris no té precedents i tardarà anys a desembrollar-se amb el factor afegit que el litigi ja s’ha traslladat als tribunals europeus i també a les Nacions Unides. Malgrat que no ho vulguin veure des de Madrid, el conflicte segueix tan viu com fa dos mesos i si Moncloa té algun pla per solucionar-lo, al marge del 155, encara no es coneix, però també és evident que la situació ha evolucionat amb l’ajornament del ple i la filtració dels missatges de Puigdemont perquè s’ha plantejat obertament, especialment des d’ERC, la possibilitat de sacrificar Puigdemont i la conveniència de buscar un altre candidat del PDeCAT i fins i tot, com va fer ahir Junqueras, la possibilitat de compatibilitzar una presidència simbòlica i una altra d’efectiva. Hi ha una divisió clara en les estratègies perquè Junts per Catalunya té com a prioritat que es restitueixi la presidència de Puigdemont, mentre que ERC, davant de l’evidència dels fets i les amenaces judicials, considera prioritari que es recuperi la Generalitat. Però al marge de les versions oficials, que només parlen de Puigdemont, també és evident que ja s’estudien més noms com a possibles alternatives perquè no fer-ho seria suïcida i perquè en una mesura o una altra tots, inclòs ell, comencen a assumir que la investidura a distància serà impossible i que si torna a Catalunya serà immediatament detingut. I tot i que encara és prematur parlar d’aspirants perquè els ritmes de la política catalana continuen sent imprevisibles, és bo per a les comarques de Lleida que s’estudiï el nom de l’alcalde de Mollerussa entre els possibles candidats a rellevar Puigdemont i que s’inclogui entre les possibles alternatives. Però no s’ha d’oblidar que el nus gordià de la crisi continua sense desfer-se.