Els plans urbanístics

Si hi ha un tema que ha generat conflictes als pobles i ciutats és l’urbanístic per la seua especial transcendència a l’hora de planificar el desenvolupament i el possible creixement, pel xoc d’interessos que es produeix en el moment de delimitar àrees, per les dificultats que tenen especialment els petits a l’imposar la disciplina urbanística i també pels possibles casos de corrupció que s’han generat, provats en zones de fort creixement especulatiu com els municipis costaners i afortunadament menys usuals en el nostre àmbit. Però el cert és que el desenvolupament urbanístic dels nostres municipis no sempre ha estat modèlic i sobren exemples de casos amb nous carrers mal dissenyats, edificis amb altures desproporcionades, poc respecte al patrimoni històric i sense que s’hagi prestat l’atenció necessària a la conservació i la rehabilitació. Per facilitar aquest control urbanístic des del 2002 la llei d’Urbanisme de Catalunya obliga que tots els ajuntaments tinguin alguna normativa urbanística, que poden ser normes subsidiàries, normes de planejament, plans d’ordenació plurimunicipal o plans generals d’ordenació per a localitats grans i ciutats. En pobles sense creixement no fa falta planejar un desenvolupament complicadíssim, però sí evitar el deteriorament del que hi ha i en alguns que sí que tenen potencial fa la impressió que el control arriba tard, quan ja s’han produït excessos, però és significatiu que més de la meitat dels municipis de Lleida, incloses capitals de comarca, funcionen sense un pla urbanístic, remetent-se a les normes subsidiàries, bé pels costos econòmics, per considerar que hi ha altres prioritats o per estalviar-se els conflictes que pot generar l’elaboració d’un pla.Plena o imperfectaUn ministre dóna per feta una condemna en un judici que encara no ha començat, un coronel diu que la llei està per sobre de la convivència, un jutge converteix la presó preventiva en condemna per endavant i The Economist avisa que la resposta de l’Estat podria convertir Espanya en una democràcia imperfecta i no plena.