Doble presidència?

Els llimbs jurídics i polítics en els quals estem sumits a Catalunya propicien que un bloc busqui a Brussel·les alternatives que facin compatible el resultat de les eleccions del 21-D amb la recuperació de les institucions amb la fi de l’article 155, mentre que l’altre bloc es refugia en “l’imperi de la llei” com a valor suprem davant l’aritmètica parlamentària i rebutja qualsevol forma d’investidura de Carles Puigdemont sense oferir de moment més alternatives. Els primers invoquen la seua majoria parlamentària, suficient per governar però curta per imposar canvis estructurals, i els segons acudeixen als jutges amb processaments i fins empresonaments i seguim amb la batalla entre legitimitat i legalitat mentre es comença a especular amb la repetició d’eleccions, que ningú no vol, o amb la prolongació del 155 i la intervenció de la Generalitat.

En vista que la investidura de Puigdemont provocaria nous processaments després de l’advertència del Constitucional, i que ERC ja se n’ha desmarcat, es busquen alternatives i l’última proposta, en la qual semblen estar d’acord Junts per Catalunya i ERC, és proposar una doble presidència: una d’efectiva que assumiria un diputat de Junts per Catalunya que no estigués processat que seria investit pel Parlament i propiciaria l’anul·lació del 155 i la recuperació de la Generalitat, i una altra de simbòlica, i legítima segons la proposta, que assumiria Carles Puigdemont des de Brussel·les després de ser proclamat per la denominada assemblea d’electes, entitat creada el 2016 per l’associació de municipis independentistes en la qual poden inscriure’s diputats, alcaldes o regidors i creada per garantir el procés independentista en el cas de suspensió de les institucions.

Fins ara hi havia inscrits uns quatre mil càrrecs, menys de la meitat dels 9.283 càrrecs electes que hi ha ara a Catalunya, i evidentment no té rang estatutari, ni potestat per elegir el president de la Generalitat, ni tampoc la representativitat suficient, per la qual cosa es pot interpretar que estarem davant d’una investidura simbòlica. No serà fàcil que les institucions de l’Estat acceptin aquesta maniobra, però si al Parlament es compleixen tots els requisits estatutaris poc hauran de dir sobre la investidura i tampoc està clar que funcioni aquesta bicefàlia, però la prioritat segueix sent que es recuperin les institucions.