Pedaç per a un problema

El sistema de pensions de la Seguretat Social fa anys que acumula problemes, perquè han augmentat els perceptors i com a conseqüència de la crisi han disminuït els cotitzadors i també les quantitats cotitzades. El resultat és que cada any es genera un dèficit que ha obligat a recórrer al fons de reserva, que va arribar a disposar de 66.815 milions d’euros el 2011 i s’ha volatilitzat, que les pensions no es revaloritzen, que els pensionistes perden capacitat adquisitiva i que si ningú hi posa remei la tendència anirà en augment. Els partits del Pacte de Toledo, la comissió que des del 1995 té la responsabilitat de garantir la sostenibilitat del sistema, no es posen d’acord en les reformes necessàries, uns no volen vincular-les a l’índex de preus de consum, d’altres proposen impostos especials i només hi ha consens a ampliar el període de còmput de la pensió i retardar la jubilació. O sigui, que paguen els pensionistes presents i futurs els errors de la gestió pública. Des del Govern central i el sector financer fa anys que es promocionen les bondats dels plans de pensions privats i el mateix Rajoy es referia dijous a la necessitat que les famílies contractin plans de pensions per complementar les pensions de jubilació i ahir el consell de ministres va aprovar una reducció de les comissions i la possibilitat de rescatar els plans de pensions al cap de deu anys, no com fins ara, quan només es recuperen quan arriba la jubilació, en casos d’atur, malaltia greu o mort. L’objectiu és fomentar la contractació d’aquests plans i aconseguir a partir del 2025 la seua injecció al mercat perquè parlem d’uns fons que a nivell estatal ascendeixen a 106.000 milions d’euros, dels quals 992 corresponen als que tenien contractats els 105.106 lleidatans que havien subscrit plans de jubilació fins al 2015. Aquestes quantitats podran recuperar-se el 2025 si així ho desitja el titular però convé valorar que no s’estalviarà cap impost i que si continua al mercat laboral el que es recuperi del fons incrementarà considerablement la quota a liquidar amb Hisenda per IRPF, perquè només hi ha un diferiment en el pagament dels impostos que pot sortir a compte si han baixat les percepcions com sol succeir quan arriba la jubilació. En qualsevol cas, és un pedaç individualitzat, però en cap cas és una solució per a un problema públic i creixent.