Seguim als llimbs

Han passat més de tres mesos des d’aquell 27 d’octubre en què els diputats independentistes van proclamar la república catalana i el Senat espanyol va autoritzar l’aplicació de l’article 155, que representava la intervenció de la Generalitat de Catalunya. Es van convocar eleccions des de Madrid, i no des del Palau de la Generalitat com hauria pogut fer Puigdemont, vam viure una campanya i vam votar deixant un resultat semblant al que hi havia amb majoria del bloc independentista, però amb diputats empresonats i el candidat a la investidura refugiat a Brussel·les i perseguit per la justícia espanyola. Hem vist com tots recorrien als tribunals tot el que es pogués recórrer i com davant de les advertències de responsabilitats penals el president del Parlament va ajornar una investidura a distància contra la qual s’havien pronunciat els lletrats de la cambra i el mateix Constitucional. Ara, els lletrats diuen que no corren els terminis fixats per l’Estatut, però tampoc tenen unanimitat, des del bloc sobiranista es va plantejar una doble presidència entre Brussel·les i Barcelona que sens dubte des de Madrid es recorrerà i que també està generant divisions entre JxCat i ERC i des del bloc constitucionalista el PP retreu a Ciutadans que no assumeixi la seua condició de partit més votat i plantegi una candidatura que aritmèticament i políticament és impossible. Ningú s’atreveix a pronosticar què pot passar ni jurídicament ni políticament, perquè ens trobem en una situació que ni s’havia viscut ni tan sols contemplat, i encara que oficialment l’únic candidat a la investidura és Puigdemont, el mateix Junqueras admetia ahir en unes curioses declaracions a Telecinco que veu inviable una presidència efectiva de Puigdemont des de Brussel·les, encara que per als seus socis de JxCat és l’única opció possible. Podem seguir així de forma indefinida o almenys fins que el Constitucional vagi pronunciant-se o el bloc majoritari presenti un candidat que no estigui imputat, però s’ha de recordar que seguim amb la Generalitat intervinguda, o el que és el mateix, amb l’administració paralitzada i les conselleries inactives. Des de Madrid admeten que no han tingut problemes amb el funcionariat català a l’hora d’aplicar l’article 155, però des de Catalunya s’ha de reclamar com a prioritat absoluta recuperar la Generalitat, respectant el que es va votar el 21-D però acceptant també el marc legal.