Reciclatge obligat

La nostra societat s’ha convertit en una gran generadora d’escombraries, deu mil milions de tones en els últims cinc anys a tot el món, i estem deixant a les futures generacions un planeta convertit en un gran abocador, perquè només el 19 per cent es recicla segons Waste Atlas, i ha de convertir-se en una obligació individual i col·lectiva evitar la degradació del nostre entorn i col·laborar en el reciclatge de residus. Des de la Unió Europea s’ha marcat un objectiu de reciclatge del 65 per cent per al 2030 i mentre que alguns països com Alemanya, Dinamarca o Suècia s’atansen ja al 50 per cent, a Espanya amb prou feines es recicla o es composta una tercera part dels rebutjos que generem. A Lleida estem entorn d’aquestes xifres que la Paeria aspira a doblar en els cinc anys vinents amb les novetats que s’introduiran en la recollida d’escombraries i que començarà amb la implantació del sistema a domicili que s’estrenarà aquest mateix any a 2.300 cases de Ciutat Jardí i continuarà a partir del 2019 amb tres mil habitatges més a Balàfia-Pardinyes. El procés no serà fàcil i generarà inconvenients, però estem obligats a assumir el repte tant per necessitats ecològiques, com per raons econòmiques perquè la mateixa Agència de Residus preveu encarir els costos de transformació de la brossa que arribi a l’abocador. Caldrà una exhaustiva campanya d’informació i buscar un sistema que no generi excessives molèsties i s’adapti a les circumstàncies sociològiques i fins i tot climatològiques de la ciutat. Abús de la presó preventiva

Ahir es complien quatre mesos de l’empresonament dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, amb manifestacions de suport i sobretot de reivindicació de la seua llibertat, i la de l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Joaquim Forn. Estan vivint una situació injusta que s’hauria d’acabar immediatament perquè pateixen presó sense haver estat condemnats. No han comès cap acte violent i han comparegut davant de la justícia, que no pot empresonar-los per defensar les seues idees.