Sense por... i sense respostes

Mig any després dels terribles atemptats de Barcelona i Cambrils toca fer balanç. Sis mesos és molt poc temps perquè hagi cicatritzat el dolor per la mort absurda de setze persones, però més enllà de la dimensió humana de la tragèdia, s’imposa la reflexió. Ada Colau va anunciar ahir que l’ajuntament de la capital catalana es personarà com a acusació particular en la causa per “acompanyar les víctimes” i per defensar els interessos de Barcelona però, sobretot, per tenir accés directe a la informació del cas. Entre el 17 d’agost, quan es va perpetrar l’atropellament massiu a les Rambles, i el dia 21, quan es va abatre l’últim dels terroristes que van participar en la massacre, els Mossos d’Esquadra es van guanyar el prestigi internacional per la rapidesa (i efectivitat) amb què van neutralitzar tota una cèl·lula jihadista. Van ser quatre dies molt durs que, no obstant, es van gestionar amb total transparència informativa. El major Trapero es va convertir en heroi nacional. De forma espontània, la població va omplir de flors els cotxes patrulla i va sortir massivament al carrer per cridar “No tinc por!” en una multitudinària manifestació. Sis mesos més tard, Josep Lluís Trapero és investigat per un suposat delicte de sedició a l’Audiència Nacional i Joaquim Forn, el seu superior polític, el conseller que es va apuntar l’èxit policial de la resolució dels atemptats, fa més de tres mesos que es troba en presó preventiva. I encara més inexplicable resulta que el govern que presideix Mariano Rajoy, amb la complicitat necessària del PSOE i Ciutadans, es negui a donar explicacions sobre la relació entre l’imam de Ripoll, cervell de la cèl·lula terrorista, i el CNI. Sempre és censurable l’opacitat, però que es veti donar explicacions al Congrés sobre la connexió entre l’imam responsable de setze morts i la intel·ligència espanyola resulta preocupant. Quan una democràcia nega la transparència en un tema tan greu i dolorós és que alguna cosa falla. Mentrestant, les Rambles s’han tornat a omplir de flors. Les víctimes tindran un memorial perquè no s’oblidi mai que al carrer més bonic del món, en paraules de Federico García Lorca, la desraó terrorista va causar la mort a setze persones. Pot ser que aleshores ja s’hagin aclarit algunes de les incògnites que enfosqueixen, encara més si fos possible, el record d’un llarg dia d’estiu.