Canvi a la Paeria

Des que el PSC va firmar amb el que quedava d’Unió una aliança electoral per a les eleccions catalanes, de la qual Àngel Ros va admetre ser un dels principals valedors, s’especulava amb les repercussions d’un pacte entre dos forces que històricament s’havien alineat en blocs antagònics i amb diferents ideologies encara que coincidissin en una postura comuna a favor de les terceres vies en la qüestió sobiranista. Per als democristians el pacte va ser una manera de recuperar visibilitat i integrar-se en una coalició que els donés algun diputat, com així ha succeït, mentre que els socialistes el justificaven perquè podia ampliar la seua base electoral, una cosa que no es va concretar a la pràctica en la mesura que esperaven, i també perquè podien millorar les expectatives de formar candidatures en algunes comarques on els socialistes ho tenien més complicat.

Però la primera conseqüència s’ha vist a la Paeria, on una regidora que es va presentar a les files de Convergència i Unió, Rosa Mari Salmeron, abandona el grup per incorporar-se al dels socialistes, propiciant un significatiu canvi en l’inestable equilibri municipal perquè se suma un vot a l’equip de govern, que ara en tindrà nou, que es resta del principal grup de l’oposició, PDeCAT i Unió, que es queda amb cinc.

Ros continuarà necessitant el suport dels grups que fins ara li han donat suport, Ciutadans i PP, però ho tindrà més fàcil amb un ventall de possibilitats més ampli en el qual pot tenir-ne prou que els populars s’abstinguin. Per als socialistes el canvi de Salmeron és la conseqüència lògica del pacte entre PSC i Units, el partit que ha recollit el testimoni d’Unió i en el qual milita la regidora, mentre que des del PDeCAT, i la resta de l’oposició, parlen d’un cas flagrant de transfuguisme, i fins i tot de traïció, perquè una regidora elegida en una candidatura que es presentava clarament com a alternativa a Ros acaba integrant-se en el grup de l’alcalde contradient clarament el mandat dels seus votants.

Cadascú ho interpreta a la seua manera, poden trobar-se arguments que justifiquin les dos postures i al final cal plantejar-se qui és el titular de l’acta de regidor o de diputat: la persona electa o el grup que la presenta o fins i tot si està legitimat el canvi quan es modifica l’ideari. Aquí, la titularitat jurídica correspon a la persona, però el judici ètic és lliure i individual.