Deu anys d'alta velocitat

Ahir es complien deu anys del primer viatge en AVE entre Madrid i Barcelona, que arribava dos anys després de l’enllaç entre Madrid i Lleida i amb diversos retards per la complexitat de les obres i algunes polèmiques sobre el traçat. Les obres van costar gairebé nou mil milions d’euros, amb una desviació del 31 per cent sobre el preu d’adjudicació i un cost de 14,4 milions per quilòmetre, amb episodis que ja són història com les dolines dels Monegres que obligaven a reduir la velocitat els combois, però deu anys més tard s’ha de reconèixer que l’AVE ha estat un èxit, amb 85 milions d’usuaris en el conjunt de la línia i cinc milions de viatgers entre Lleida i Barcelona, i encara que no ha aconseguit la rendibilitat, perquè cap línia d’alta velocitat a Espanya ho és, sí que ha guanyat la batalla al pont aeri i a la resta de mitjans de transport. L’AVE, i en el transport de Lleida a Barcelona l’Avant, ha atansat considerablement Lleida a Barcelona, però també a Madrid i Saragossa, i ha canviat els hàbits dels que es desplacen habitualment a aquestes ciutats per la comoditat, la rapidesa i la puntualitat, de manera que ha facilitat que es pugui treballar a la capital catalana i residir a Lleida. Va ser un gran encert mantenir l’estació al centre de la ciutat a diferència del que ha passat per exemple a Tarragona, però també s’ha de reconèixer que no es van complir les optimistes expectatives creades amb la inauguració que preveien la completa renovació del barri de l’estació amb nous habitatges, pàrquings per deixar els cotxes i negocis complementaris que no han arrelat, sigui per l’impacte de la crisi econòmica que també va arribar amb l’AVE o perquè l’optimisme de les previsions era exagerat. Hi ha coses a millorar començant pel preu, que segueix sent elevat, sense abonaments flexibles i sense que els Avant prolonguin el recorregut fins a Saragossa com s’ha reclamat, però el cert és que els combois s’omplen i que els que viatgen habitualment a Barcelona o Madrid han aparcat el cotxe i aposten clarament pel tren. Lamentablement, l’aposta dels successius governs per l’alta velocitat ha deixat sense inversió la resta de línies que s’esllangueixen i agonitzen, com és el cas de la línia de Manresa, o estan desaprofitades com les línies convencionals. Ara l’aposta és aconseguir que el nou AVE barat tingui parada a Lleida. Una cosa obligada d’acord amb la demanda.