Mals temps per a la llibertat

Durant els actes del Dia de la Ràdio de la setmana passada, un dels debats es va centrar en la llibertat d’expressió i juristes i periodistes van coincidir que corren mals temps, que els límits s’han ajustat i que avui es persegueixen o es judicialitzen publicacions o expressions que fa uns anys no plantejaven cap problema. Els fets corroboren els temors i ahir mateix es van concretar tres casos de censura o condemna que tenen com a tret comú les creixents limitacions a la llibertat d’expressió: el Tribunal Suprem ratifica la condemna de tres anys de presó al raper Valtonyc per enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces, una jutge ordena el segrest cautelar d’un llibre, Fariña, sobre el narcotràfic gallec a instàncies de l’exalcalde d’O Grove, i a la fira d’art Arco es retira per ordre de la institució firal madrilenya l’obra de Santiago Sierra amb fotos pixelades de 24 persones que considera presos polítics, entre els quals hi ha alguns dels dirigents catalans empresonats.

Són la punta d’un iceberg amb una casuística molt diferent i a què podrien afegir-se més exemples de com reproduir la imatge de Jesucrist amb la corona d’espines fa uns anys podia ser portada d’una revista amb la imatge d’un presentador i ara també és motiu de querella i condemna. S’han introduït canvis en la normativa legal amb l’anomenada llei orgànica sobre protecció ciutadana, batejada sense equívocs com a llei mordassa, o amb la generalització de les denúncies pels anomenats delictes d’odi, oblidant el seu origen, que era la protecció de minories amenaçades i grups discriminats, que ara s’ha convertit en un instrument acoquinador i coercitiu partint d’una interpretació àmplia que oblida que es tracta de perseguir la incitació a cometre un delicte i no l’expressió d’una opinió. I aquests canvis representen un pas enrere en la protecció d’un dret fonamental com és la llibertat d’expressió, que evidentment té els seus límits com mostra la jurisprudència del tema, però que ha de garantir la difusió de fets veraços i d’interès general i protegir l’expressió d’opinions. És evident que amb les xarxes socials s’ha multiplicat l’emissió de missatges i que de vegades l’anonimat propicia la falsedat, l’insult o l’amenaça, però hi ha instruments per controlar-los i sancionar-los amb proporcionalitat sense vulnerar el dret.