El conflicte per les cigonyes

El conflicte per la proliferació de nius de cigonya, especialment a la Catedral, que enfronta el bisbat de Lleida i el capítol d’una banda i l’entitat ecologista Ipcena de l’altra, amb la Generalitat com a tercer en discòrdia, ha assolit aquesta setmana el punt àlgid després que el capítol presentés una querella criminal contra la delegada de la conselleria de Territori a Lleida i que divendres aquest departament ordenés al bisbat la retirada dels sistemes antinius dels campanars de dos esglésies on van quedar atrapades tres cigonyes. La querella del capítol està motivada perquè Territori li va ordenar, sense prèvia consulta, canviar el tipus de xarxa instal·lada a les cúpules i contraforts de la Catedral una setmana després que n’hagués autoritzat la col·locació. I, paral·lelament, Ipcena ha denunciat davant de la Generalitat el bisbat per les aus que van quedar atrapades, unes de les quals va morir. Crida l’atenció que s’hagi arribat a aquesta situació després que totes les parts implicades hagin estat incapaces de consensuar una solució. Aquest singular culebró està originat perquè la població permanent d’aquestes aus s’ha multiplicat l’última dècada a Lleida, al passar de 180 a 700 parelles, ja que cada vegada són menys les que emigren a l’hivern, per la qual cosa han colonitzat les teulades de nombrosos edificis, especialment esglésies, i els nius no són innocus, perquè el més normal és que pesin més d’un centenar de quilos (poden arribar a diversos centenars si no es treu part del material periòdicament) i els excrements també són perjudicials. De fet, un estudi redactat per dos especialistes de la Universitat de Barcelona conclou que els excrements de les cigonyes han deteriorat greument les pedres de les cúpules i els contraforts de la Catedral, monument declarat Bé d’Interès Nacional. Està clar que són necessàries mesures per evitar que continuï deteriorant-se. El problema és que no hi ha consens sobre com fer-ho, ni tampoc n’hi ha sobre què fer en altres edificis on hi ha nius. Malgrat que aquesta disputa pot semblar un pèl anecdòtica, és necessari que es posin d’una vegada les bases que permetin compatibilitzar patrimoni i cigonyes –aus protegides– perquè si, com tot apunta, la seua població continua augmentant al ritme dels últims anys, a curt termini hi haurà nius en molts immobles, no només en esglésies.