Pensionistes indignats

La marea de pensionistes sacseja Espanya i ahir els de Lleida es van concentrar a la plaça Sant Joan per cremar les notificacions del govern que la revalorització per a aquest any és d’un míser 0,25%, amb la qual cosa tornaran a perdre poder adquisitiu. La indignació va creixent perquè les respostes del Govern central a la dilapidació del fons de reserva, al dèficit de la Seguretat Social i a l’empobriment dels pensionistes voregen el ridícul, com la proposta de Montoro d’una ajuda fiscal en l’IRPF per a majors de vuitanta anys, en què s’oblida que només beneficiaria la minoria que més cobra perquè la majoria està exempta de l’impost al no arribar als 12.000 € anuals, o el cisnisme, com el governador del Banc d’Espanya suggerint que els jubilats es venguin la casa com a forma de complementar les rendes. Prefereixen ignorar que la pensió mitjana a Lleida tot just arriba als 817 € al mes, per sota de la mitjana estatal, situada en 932 €, i que la tendència és a la baixa perquè ja han descartat actualitzar-les en funció de l’increment del cost de la vida. El problema no és exclusiu dels pensionistes sinó de tota la societat perquè si es mantenen les actuals polítiques, una pensió que ara és de mil euros quedaria reduïda el 2050 a 400, fet que col·locarà directament al llindar de pobresa els que hagin de sobreviure amb una pensió pública. Rajoy s’ha limitat a dir que vol apujar-les, però no pot perquè no hi ha recursos, però sí que va aconseguir els més de 60.000 milions d’euros que va costar el rescat bancari i ara no té els 1.600 milions que suposaria un increment de les pensions en un 1,6 per cent. S’equivoquen els que parlen de sostenibilitat del sistema, perquè estem parlant d’un dret adquirit durant tota una vida de treball que ha de ser garantit per qualsevol govern perquè és una qüestió prioritària i bàsica. Agressió injustificable

Les imatges del vídeo en què un urbà colpeja i trepitja un jove parlen per si soles i representen una agressió injustificable encara que n’hi hagués una altra de prèvia de la víctima a l’agent. La resposta era portar-lo davant del jutge sense cops ni acarnissament.