Europa, passat i futur

Les bases del partit socialdemòcrata alemany (SPD) van donar suport ahir a la gran coalició amb Angela Merkel. Després de l’aval de la militància del centreesquerra, la cancellera podrà ser investida novament el 14 de març al Bundestag. El resultat posa fi a més de cinc mesos de bloqueig polític per la fragmentació del parlament alemany sorgida de les eleccions de setembre. Per la seua part, més de 50 milions d’italians eren cridats ahir a unes urnes agitades pel populisme, tant de dretes amb Forza Italia, com de l’esquerra antisistema de l’M5E (Moviment 5 Estrelles), i encara que no és previsible que cap dels dos tingui prou majoria per governar, sí que sembla clar que la situació serà força més complicada que a Alemanya. La Gran Bretanya i el Brexit han deixat molt debilitada la Unió Europea i Espanya, que va estar 9 mesos sense govern i viu ara una tensa i complicada situació per Catalunya, té un futur incert. Davant d’aquest panorama, Brussel·les hauria d’obrir una seriosa reflexió sobre cap a on vol caminar el vell continent, cap al seu passat forjador de la democràcia, l’avantguarda i els drets humans o cap a la tecnocràcia actual sense ànima ni personalitat. Tots hauríem de tenir la paraula. Un científic humanista

El Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona va emmudir ahir per la mort del científic i museògraf Jorge Wagensberg, que va morir dissabte als 69 anys. Les figures d’Albert Einstein, Marie Curie i Charles Darwin ubicades a l’entrada del CosmoCaixa van lluir crespons negres en record i homenatge a qui va ser director del Museu de la Ciència de Barcelona i conceptualizador i ideòleg de la seua renovació. “La mort és la més sorprenent de les notícies previsibles”; “Canviar de resposta és evolució. Canviar de pregunta és revolució”; “Les mentides es construeixen, les veritats es descobreixen” o “Només es pot tenir fe en el dubte” són alguns dels cèlebres aforismes d’aquest home de ciència format lluny de la religió però amb una gran fe en la humanitat i en la seua evolució.