Treballar per la igualtat

L’assignatura de la igualtat entre homes i dones segueix molt lluny d’aprovar-se i les reivindicacions del Dia Internacional de la Dona Treballadora, que avui se celebra a tot el món, continuen tenint tota la vigència com a manera de denunciar una discriminació i una desigualtat que atempta contra la mateixa dignitat de les persones i els més elementals principis de qualsevol democràcia. A Espanya, malgrat els avenços dels últims anys i una normativa legal benintencionada que no sempre s’aplica, continuen persistint reductes de masclisme que es perceben en comportaments diaris i que tenen el seu reflex més tràgic en la violència masclista amb 44 dones mortes durant l’any passat, i milers de denúncies per maltractaments i violència de gènere. Mentre hi hagi un sol cas de violència contra les dones, tindran sentit les protestes per aconseguir que es respecti la vida i la dignitat de tothom. Però la desigualtat i la discriminació també són presents en l’activitat econòmica, acadèmica i fins i tot familiar, de manera que són les dones les que majoritàriament assumeixen les tasques domèstiques a les llars, són les que tenen més dificultats per trobar una feina i han de conformar-se amb els més mal remunerats, són les que han de sacrificar la seua trajectòria professional per assumir la cura dels seus fills i són les que tenen més problemes per accedir a càrrecs directius, malgrat que en les oposicions es reflecteix que les dones obtenen millors qualificacions que els homes i són també les que cobren pensions més minvades. El resultat és una bretxa salarial que s’ha anat escurçant, però que es manté de manera que les dones cobren de mitjana un 13 per cent menys que els homes segons un estudi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, que la xifra és un 4,7 per cent entre els menors de 30 anys i va augmentant amb l’edat fins a arribar al 17,2 a partir dels 59 anys. No és just, ni lògic, ni tampoc democràtic perquè l’essència del sistema és la igualtat, que ningú sigui discriminat per raons de sexe i mentre no s’aconsegueixi, tindran sentit protestes com la d’avui. És evident que una societat en la qual no treballessin les dones es paralitzaria i la causa per la igualtat hem d’assumir-la tots, dones i homes, perquè per sobre de qualsevol altra consideració afecta la mateixa dignitat de les persones.