Un repte diari

La jornada del 8-M va ser una mobilització sense precedents amb la primera vaga feminista convocada a Espanya amb més de cinc milions de dones que van seguir les aturades, segons les xifres facilitades pels sindicats. L’objectiu que es visualitzessin les desigualtats existents, la discriminació que continuen patint les dones, que segueixen assumint la major part del treball no remunerat i els sacrificis de l’atenció familiar i la bretxa salarial existent s’ha aconseguit amb escreix i ha quedat meridianament clar que la igualtat és un dret que ningú no pot qüestionar, ni impedir. No es tractava tant de paralitzar el país a l’estil d’una vaga general, sinó de transmetre a tota la societat la injustícia d’una situació a corregir i conscienciar tothom que cal continuar avançant cap a la igualtat. Però l’èxit de la jornada d’ahir ha de traduir-se en el dia a dia i durant tot l’any per eradicar d’una vegada per totes el masclisme que continua vigent en actituds i comportaments, a aconseguir que no hi hagi ni una víctima més de la violència de gènere, ni hàgim de lamentar denúncies per maltractaments. Les mobilitzacions han de servir perquè s’apliquin rigorosament les lleis que ja propugnen la igualtat a les empreses i que es reformin les que calgui per facilitar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones a l’hora de promocionar-se a les empreses, que es garanteixi realment la igualtat de salari a igual treball, que es promoguin iniciatives per facilitar la conciliació laboral i que es penalitzi les empreses que mantinguin la discriminació o la desigualtat entre homes i dones. I també han de servir per canviar actituds personals, modificar comportaments masclistes, reconèixer el treball no remunerat i mai prou valorat de les mestresses de casa i compartir treballs domèstics i les cures familiars. La vella societat, de la qual som hereus, amb rols assignats en els quals l’home treballa fora i la dona controla la casa, ha de transformar-se i adaptar-se a les exigències d’igualtat, una cosa que les noves generacions assumeixen amb naturalitat, però que continua costant impulsar en altres àmbits i altres cultures. Queda molt de camí per recórrer perquè l’immobilisme també està arrelat però l’important és mantenir la reivindicació cada dia. Que la igualtat sigui un repte diari.