Sense permís per a Sànchez

Com era previsible d’acord amb declaracions anteriors, el jutge Llarena ha denegat la petició de llibertat del candidat a la investidura Jordi Sànchez perquè pugui assistir a la sessió parlamentària de dilluns a l’entendre que hi ha un “extraordinari” risc de reiteració delictiva. El jutge admet que l’article 23.1 de la Constitució reconeix el dret a participar en els assumptes públics directament o per delegació i que qualsevol ciutadà té dret a optar a una investidura democràtica, però afegeix que aquests drets poden limitar-se perquè no posin en risc “facultats de més rellevància i més necessitades de protecció”, com segons la seua opinió és el cas. El jutge comparteix la postura de la fiscalia que els indicis contra Sànchez s’han anat incrementant a mesura que augmenta la instrucció i descarta que es pugui aplicar el precedent de Juan Carlos Yoldi, que sí que va obtenir permís judicial per assistir a la investidura del lehendakari Ardanza, perquè en aquell cas només hi havia risc de fuga i no de reiteració delictiva com succeiria amb Sànchez, que segons la seua opinió “ha fet servir el seu lideratge per desbordar i sobrepassar la força que un estat democràtic pot aplicar per a l’observança de la llei”. Hi haurà recursos al Tribunal del Drets Humans per aquesta resolució en la qual es barregen criteris jurídics i polítics, però sembla evident que Jordi Sànchez no podrà assistir al ple de dilluns, ni en conseqüència presentar el seu discurs d’investidura. Al marge que la CUP va insistir ahir a mantenir distàncies amb el candidat, seguirem en l’impàs i a última hora d’ahir es va suspendre el ple d’investidura, tornem al punt de partida i es pot suposar que el president del Parlament haurà de reprendre la ronda de consultes per proposar un altre candidat després de les propostes fallides de Puigdemont, amb la seua renúncia temporal, i ara de Sànchez. Des de JxCat es vol visualitzar l’entossudiment de l’Estat, però mentre seguim amb la Generalitat intervinguda, amb el 155 en plena vigència i sense que Madrid tingui la menor pressa a derogar-lo, i amb diferències creixents en el bloc, com va mostrar en el seu moment la crida de Tardà als comuns o l’article de Junqueras i Rovira demanant que es teixissin més complicitats. I mentre s’eternitzen les negociacions va agafant forma l’amenaça que es repeteixin les eleccions. Encara que donin resultats semblants.