Bufetades des d'Estrasburg

Algunes resolucions judicials semblen entossudides a corroborar que a Espanya hi ha una regressió de les llibertats i el recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ja s’ha convertit en habitual per intentar corregir aquestes carències. I, lamentablement per al sistema jurídic espanyol, Estrasburg està donant la raó als recurrents. Va passar fa un mes quan van condemnar Espanya per maltractaments als etarres detinguts després de l’atemptat a la T-4, però fa un any també van donar la raó a l’expresident del Parlament basc Juan María Atutxa perquè no havia pogut defensar-se i abans ja havien anul·lat la doctrina Parot i havien condemnat Espanya per no investigar maltractaments al periodista Martxelo Otamendi, per una condemna a Otegi o per les detencions d’independentistes catalans ordenades pel jutge Garzón. Ahir va arribar una nova sentència a Espanya per haver condemnat dos joves de Girona a quinze mesos de presó per injúries a la corona després d’haver cremat una foto del rei el setembre del 2007. El tribunal d’Estrasburg considera per unanimitat que la condemna vulnera el dret a la llibertat d’expressió, que no hi va haver incitació a l’odi ni a la violència, sinó una denúncia del que el monarca representava que “cau dins de la crítica o dissidència política i que correspon a l’expressió de rebuig a la monarquia com a institució” i conclouen que la condemna no va ser ni proporcionada, ni necessària en una societat democràtica i representa una ingerència a la llibertat d’expressió. Cada condemna d’aquest Tribunal de Drets Humans és una bufetada al sistema jurídic espanyol i als polítics que han elaborat aquestes lleis i es resisteixen a corregir-les i desgraciadament n’hi haurà més perquè les últimes modificacions, com la llei orgànica sobre seguretat ciutadana més coneguda com llei mordassa o l’ampliació indiscriminada dels denominats delictes d’incitació a l’odi s’han traduït en noves condemnes contra la llibertat d’expressió. I com hem dit en altres ocasions, és evident que no estem davant d’un dret il·limitat perquè té els límits en la veracitat i el respecte a altres drets, com la vida, la imatge, l’honor o la intimitat, però també en la proporcionalitat de la sanció que no hauria d’incloure la presó. I sobretot recordar el que deia George Orwell: “Si la llibertat significa alguna cosa, és el dret a dir a la gent el que no vol sentir.”