Un mapa consolidat

Ahir es complien trenta anys d’una data històrica per a les dos comarques més petites: l’Alta Ribagorça i el Pla d’Urgell, que van aconseguir el reconeixement oficial al Parlament de Catalunya un any després que s’aprovés la divisió comarcal que mantenia el model republicà de Pau Vila. Al primer mapa, els tres municipis ribagorçans quedaven inclosos al Pallars Jussà, mentre que els del Pla es repartien entre les Garrigues, el Segrià, la Noguera i l’Urgell, però des del primer moment en què es va plantejar la divisió comarcal, van sorgir reivindicacions a les dos comarques que aspiraven a un reconeixement, perquè hi havia elements històrics, sociològics i econòmics comuns que definien una identitat pròpia i a més una voluntat política de crear la pròpia comarca. Les reivindicacions van ser escoltades i un any més tard s’aprovava per unanimitat al Parlament el reconeixement com a comarques de l’Alta Ribagorça, el Pla d’Urgell i també el Pla de l’Estany a Girona. I al cap de trenta anys, s’ha de destacar que el mapa s’ha consolidat, que les comarques s’han configurat com uns ens que resulten útils per als ciutadans, que presten serveis als ajuntaments, que s’ha forjat una identitat comarcal entre la ciutadania, que estan capacitades per assumir noves competències i és indiscutible el seu manteniment i futur en qualsevol articulació territorial que es dissenyi en el futur per a Catalunya amb la pendent instauració de les vegueries. Debat vergonyós

L’abominable assassinat del nen Gabriel ha propiciat un lamentable espectacle en alguns platós televisius que obliga a preguntar-se per com entenen alguns l’ètica periodística i també un vergonyós debat al Congrés sobre la derogació de la presó permanent revisable amb els pares de víctimes a la tribuna i alguns partits utilitzant el seu dolor per aconseguir els seus objectius. No és bo plantejar aquests debats després d’un crim tan execrable, ni confondre la justícia amb la revenja, ni pensar que endurint les penes hi haurà menys crims.