L'arrest de Puigdemont i la UE

La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, quan tornava amb cotxe a Bèlgica procedent de Finlàndia, va augmentar ahir la tensió generada a Catalunya per l’empresonament de quatre exconsellers i de l’expresidenta del Parlament divendres passat. La protesta es va traduir en noves manifestacions que van congregar milers de persones i talls de carreteres o marxes lentes de vehicles. Però més enllà de la repercussió interna, l’arrest de Puigdemont obre un nou escenari que servirà per determinar si el Govern espanyol té via lliure o no a nivell internacional per continuar aplicant la seua estratègia de mà dura judicial contra els dirigents independentistes. El president de la Generalitat cessat pel 155 compareixerà avui davant d’un jutge alemany, que determinarà si el manté en custòdia judicial fins que es resolgui la seua entrega a Espanya en virtut de l’euroordre de detenció activada pel jutge Pablo Llarena, per a la qual cosa hi ha un termini d’entre 10 i 60 dies que podria prorrogar-se fins a un màxim de 90. A priori, la situació de Puigdemont a Alemanya és notablement més complicada que a Bèlgica, perquè els delictes de sedició i rebel·lió de què està acusat a Espanya sí que tenen correspondència en el Codi Penal alemany amb el d’alta traïció. Ara bé, serà la justícia germànica la que decidirà si considera o no que el líder de Junts per Catalunya ha incorregut en aquest supòsit.

Caldrà veure també com reaccionen el Regne Unit –per l’exconsellera Clara Ponsatí, que és a Escòcia– i la mateixa Bèlgica –on es troben Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig– a l’euroordre, sobre la qual Suïssa –on es troben Marta Rovira i Anna Gabriel– ja ha tornat a manifestar que no preveu l’extradició per motius polítics. El cert és que fins ara ni la repressió policial del referèndum de l’1 d’octubre ni els posteriors empresonaments o la marxa a l’estranger de líders independentistes han generat reaccions de suport significatives entre els principals actors de l’escena internacional.

Ara, el vessant judicial acabarà per determinar si la Unió Europea se’n continua rentant les mans o bé si canvia d’actitud i força Espanya a actuar d’una altra manera. L’escenari internacional és clau i per moltes mobilitzacions o vagues que es facin a Catalunya, el procés sobiranista difícilment podrà, no ja seguir endavant, sinó revertir l’actual situació sense suport extern.