Diàleg de forma immediata

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, va ser l’encarregat de tancar ahir el ple del Parlament en una compareixença en què va presentar l’informe sobre el referèndum de l’1-O, en què “hi va haver regressions de drets democràtics de reunió i expressió”. A més, segons el seu parer, “l’actuació de la Fiscalia va ser absolutament desproporcionada i va concloure en una decisió inconstitucional del TSJC quan va ordenar com s’havien de coordinar els serveis policials l’1-O”. En aquest sentit, Ribó va retreure que “el Tribunal Constitucional fes del referèndum un delicte quan les Corts Generals van despenalitzar en el seu moment la convocatòria de referèndums”, amb referència a la llei orgànica de despenalització de referèndums que es va aprovar al Congrés l’any 2005. Una norma que el síndic va citar textualment: “No hi pot haver cap limitació en la llibertat d’expressió dels representants polítics i els càrrecs electes.”

El defensor del poble català es va sumar així a la crida al diàleg entre totes les parts del conflicte català que han fet des de fa dies organismes internacionals i opinants tan prestigiosos com els editorials del Der Spiegel alemany o el The New York Times, ahir mateix. El diàleg és necessari, no hi ha cap altra sortida, ni la unilateral ni la penal, com bé va dir el mateix síndic. S’ha de recordar que tots els governs espanyols, de tots els colors, van dialogar amb gent que portava armes, posava bombes i assassinava. “De veritat que no es pot dialogar ara? Hi ha alguna manera comprensible d’entendre-ho?”, es va lamentar Rafael Ribó. Ens sumem humilment des d’aquesta tribuna a les seues paraules, a les dels dos prestigiosos diaris citats i a les de bona part dels representants del Parlament de Catalunya, perquè està molt clar, no ens cansarem de repetir-ho, que ni les presons ni les amenaces ni les porres acabaran amb la voluntat de ser de més de dos milions de catalans. I és evident que l’altra meitat de ciutadans d’aquest país també volen tornar a la normalitat i progrés quotidià que sempre han acompanyat Catalunya.

Perquè aquesta entesa sigui possible tots han de posar de la seua part i caldrà fer concessions, però el que no pot seguir ni un moment més és l’entossudiment del Govern del PP de negar que les divergències, per greus que siguin, s’han de resoldre votant, que és el màxim exponent de la democràcia.