Les dades econòmiques

Els pitjors auguris econòmics que es van llançar a l’octubre sobre els efectes derivats de conflicte polític a Catalunya no s’han complert. Al contrari, la majoria dels que els van fer han reconegut ara que es van passar de pessimisme. El Banc d’Espanya, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) i fins i tot el mateix Govern reconeixen que l’impacte de la tensió política no ha estat tan important per al creixement econòmic. Els tres han revisat a l’alça les seues previsions de creixement per a l’economia espanyola de cara al 2018, fins al 2,7%. L’AIReF fins i tot considera que podria arribar al 3%. Però que no hagi estat tan dolorós no significa que no hagi tingut cap impacte. Almenys no ho considera així l’AIReF, que aquesta setmana ha publicat una anàlisi de monitoratge de l’economia catalana i que constata que, malgrat que en l’àmbit estatal el procés no ha frenat l’economia general, sí que hi ha efectes en l’anàlisi de Catalunya, que podria perdre el lideratge en sectors en què tradicionalment ha estat el motor de tot Espanya si la crispació s’allarga. Les conclusions d’aquestes dades macroeconòmiques donen arguments tant als que defensen que el sobiranisme no danya els sectors industrials, d’innovació i de serveis, però també als que recalquen que, en cas que el conflicte durés molt, l’economia se’n ressentirà i molt. Sigui com sigui, tots dos bàndols estan d’acord també que ha arribat l’hora de buscar solucions polítiques per tornar a la normalitat. Tradicions i protagonisme femení

De la mateixa manera que les dones reclamen la igualtat en tots els àmbits –econòmic, cultural, polític i social–, és lògic que demanin superar els rols discriminatoris que els han assignat en les tradicions culturals o religioses, siguin les baixades de falles del Pirineu, les confraries de Setmana Santa o les de Sant Sebastià i conclaves gastronòmics o esportius diversos. La discriminació subtil de moltes de les tradicions que seguim sense donar-los més importància suposen també sostres de vidre a trencar com a exemple per a les noves generacions.