EDITORIAL
Bufetada al Suprem
Mentre la justícia espanyola continua ampliant la llista d’imputats amb el major Trapero i la cúpula dels Mossos, la justícia d’altres països europeus com Alemanya o Bèlgica matisa les tremendistes qualificacions del jutge Llarena i deixen en llibertat Carles Puigdemont en el primer cas i els exconsellers Serret, Puig i Comín en el segon. Especialment significativa és la resolució de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein que ha deixat en llibertat amb fiança de 75.000 euros Puigdemont i rectifica clarament les tesis del jutge del Suprem Pablo Llarena, a l’entendre que “és inadmissible la imputació del delicte de rebel·lió” i per motius jurídics no pot acceptar-se l’extradició per aquest delicte que no existeix a Alemanya i tampoc per l’equiparable a la seua legislació, el d’alta traïció per la contundent raó que no es compleix el requisit de violència i remetent-se a la jurisprudència federal considera que no és el cas que s’hagi exercit pressió sobre l’òrgan constitucional per doblegar la seua voluntat.
Puigdemont queda en llibertat sota fiança i a l’espera que el tribunal es pronunciï sobre els altres dos delictes de què és acusat, malversació de fons públics o l’equivalent alemany de corrupció i desobediència, que semblen admissibles des del principi però són delictes menors que redueixen el risc de fuga i requereixen mesures menys dràstiques, segons la nota del tribunal alemany. Però el més significatiu és que Alemanya descarta l’extradició per rebel·lió, que podia comportar una condemna de trenta anys de presó, i corrobora el sostingut des del principi: no hi va haver violència en el procés que va portar a la declaració d’independència i col·loca en una difícil situació el Tribunal Suprem, que té empresonats nou dirigents catalans que acusa de rebel·lió.
Sembla difícil que pugui provar en primer lloc que hi hagués un “alçament públic i violent”, que és com està tipificat el delicte de rebel·lió a Espanya, i en segon que en fossin responsables els empresonats. De moment, la justícia alemanya no ha vist violència i pot donar-se la paradoxa que el Suprem hagi de demanar menys pena per a Puigdemont, que era el president, que per a la resta d’imputats i ja han fet un paperot els qui especulaven que la detenció a Alemanya era una hàbil maniobra per aconseguir l’extradició partint de la major duresa dels jutges alemanys. Igual que Llarena.