Alarma a Alemanya

Quan totes les mirades apuntaven cap a Alemanya amb motiu de l’alliberament divendres de Carles Puigdemont, el correctiu que aquesta decisió ha suposat per a la Justícia i el Govern espanyol i en com tot això ha tensat les relacions entre els executius de tots dos estats, van saltar totes les alarmes amb un atropellament massiu d’un modus operandi pràcticament idèntic a l’emprat en l’atemptat de les Rambles del 17 d’agost. I és que a la ciutat de Münster, al nord-oest del país, una furgoneta va atropellar un nombrós grup de ciutadans que eren a la terrassa d’un cèntric local i va causar la mort d’almenys dos persones i ferides més de 30, després de la qual cosa el conductor es va treure la vida. Tot i que ahir encara faltaven per aclarir molts detalls sobre la tragèdia, el temor que fos un acte terrorista va quedar minimitzat quan va transcendir que l’autor era un ciutadà alemany de 49 anys amb un trastorn mental. Tanmateix, les similituds amb els atacs soferts a Berlín, el Nadal del 2016, Niça, Londres o Estocolm, a més del ja citat de la capital catalana, i el fet que el responsable guardés material explosiu a casa seua deixaven obertes totes les hipòtesis. Fos quina fos la seua motivació, el que queda clar és que és pràcticament impossible evitar tragèdies d’aquesta índole que, amb una mínima infraestructura, poden resultar letals. Mesquinesa extrema

La tragèdia d’ahir a Alemanya es va produir hores després que l’inefable Federico Jiménez Losantos fes una explícita crida a cometre “accions” contra persones i interessos d’aquell país com a rèplica a l’alliberament de Puigdemont i el “greuge” que això representava per a Espanya. Per descomptat no es pot atribuir l’atropellament a aquesta irresponsable actuació, però no eren pocs els missatges a les xarxes socials alegrant-se d’aquesta espècie de “justícia divina” i demostrant així com de vil es pot ser emparant-se en l’anonimat. Controlar aquests desaprensius és impossible, però és imperdonable, denunciable i hauria de ser perseguible que un periodista més o menys conegut tingui una actitud de tal imprudència.