Privacitat a la xarxa

El fundador i president de Facebook, Mark Zuckerberg, ha hagut de comparèixer davant del Congrés dels Estats Units per donar explicacions per la filtració massiva de dades personals de vuitanta-set milions de ciutadans a través de Cambridge Analytica que van ser posteriorment segmentats i utilitzats políticament a la campanya electoral de Trump o fins i tot a les plataformes partidàries del Brexit. Zuckerberg va tornar a demanar perdó, va reconèixer que no havia protegit prou els usuaris, va tornar a prometre que s’auditarien els errors i fins i tot va anunciar canvis per protegir les dades. Fins i tot va arribar a culpar Rússia d’aprofitar-se de la xarxa per arribar a 126 milions d’usuaris, una cosa que també és responsabilitat seua i de la companyia, però l’objectiu al Congrés era tranquil·litzar els mercats, frenar la depreciació a la borsa i intentar mantenir la imatge de Facebook com a empresa “simpàtica i optimista”, malgrat que s’ha transformat en un dels pilars del nou establishment fins a convertir el fundador en un dels homes més rics, i sobretot poderosos, del món. Però Zuckerberg, i la seua empresa, van quedar retratats quan el senador demòcrata per Illinois, Dirk Durbin, li va preguntar si podia dir el nom de l’hotel en què s’allotjava. Després d’un titubeig va respondre que no i el senador va insistir que si podia explicar amb qui ha intercanviat missatges en els últims dies, i novament l’al·ludit va contestar que preferiria no fer-ho públic, admetent que defensa una privacitat que la seua companyia no respecta amb els usuaris.

El gran problema és que amb l’objecte de la connectivitat global se sacrifica la privacitat, es posen a disposició d’una empresa dades personals que fins ara ha utilitzat al seu lliure albir amb finalitats comercials que han generat beneficis multimilionaris i també polítics, que són els que han desencadenat la tempesta. Ens trobem en una jungla sense control, i no només en matèria de dades, sinó també en difusió d’informació i també de fakes o falses notícies que també podria incloure Google que van acumulant, i jerarquitzant, dades sense una prèvia contrastació, i no es tracta que els generosos propietaris busquin fórmules per protegir-nos i garantir la nostra intimitat, sinó que hi hagi una regulació democràtica, garantista i universal. Ens hem deixat entabanar pels mirallets i ara costa sortir de la gàbia.