Mal de molts...

El tema de Mariano Rajoy amb el cas Cifuentes és digne d’esment i fins i tot el fa creditor d’un màster especial al cinisme. Calla quan es divulguen les irregularitats acadèmiques de la presidenta madrilenya, espera que el seu aparell de propaganda divulgui casos semblants en altres partits i quan ja s’han trobat currículums falsificats a tots els partits, compareix per minimitzar el cas perquè afecta a tothom, demana coherència i congruència entre les declaracions i els fets i remata amb el refrany “consejos vendo que para mí no tengo”. Amb el mateix refranyer se li pot contestar allò de “mal de molts, conhort de boigs” o també epidèmia, perquè realment és un trist consol refugiar-se en l’argument que molts ho fan per justificar una irregularitat i més quan s’ocupa tan alta responsabilitat i quan es tractaria de dignificar la classe política i també l’ensenyament universitari, que és el gran perjudicat amb aquests escàndols.

Però el cas mereix algunes reflexions, començant per l’afició dels polítics espanyols a inventar-se, o engreixar, currículums, seguint la vella tradició hispànica de fer-se veure més que ser, pensant que es valoren més els títols que la capacitat i intentant enlluernar amb la longitud de l’expedient acadèmic més que amb l’eficàcia o l’honestedat en la gestió. En segon lloc, es troba a faltar una resposta ètica davant de les falsificacions o els enganys.

A Alemanya o la Gran Bretanya han dimitit ministres després de ser denunciats per plagi o per haver falsejat el currículum, mentre que aquí no ha passat absolutament res amb qui s’ha presentat com a doctor sent llicenciat o amb qui s’oblida que li faltaven assignatures per acabar o amb qui transforma un curset en un màster. En una democràcia avançada queda desqualificat el polític que menteixi, i aquí la reacció és que tots ho fan. I en tercer lloc, cal exigir responsabilitats a les universitats, especialment a les que expedeixen aquests màsters de pacotilla, però també a la resta per acabar amb la possible devaluació o desprestigi d’uns títols que tants esforços costen a molts estudiants honestos. Es coneixen casos d’universitats flexibles amb la titulació i estem veient com altres confonen cursets amb màsters i ha de ser el col·lectiu universitari el que exigeixi transparència i depuri els centres que han actuat amb tanta frivolitat.