Evitar noves eleccions

Pendents de possibles matisacions, sembla que en una qüestió sí que hi ha un ampli consens entre els partits catalans i especialment al bloc sobiranista: caldria evitar la repetició d’eleccions. Ho va dir Carles Puigdemont diumenge plantejant que es busquessin alternatives, ho van repetir ahir des d’Esquerra amb més urgència i amb més o menys entusiasme ho mantenen tots els grups perquè ningú vol enfrontar-se a uns nous comicis que podrien repetir l’actual escenari i representarien el manteniment del 155 amb la Generalitat intervinguda. Sí que hi ha diferències en el ritme perquè uns diuen que hi ha temps fins al 22 de maig, data límit, i d’altres consideren que és urgent presentar un candidat elegible. I aquesta és la gran qüestió: el candidat. Els proposats fins ara han xocat contra la legislació vigent que impedeix la investidura a distància o de qui no compareix davant del ple per defensar el seu programa i en uns casos perquè és a l’estranger i en d’altres perquè està a la presó i no ha obtingut el permís judicial els candidats que podien assolir la majoria parlamentària s’han quedat al camí. Poden canviar aquestes circumstàncies abans del 22 de maig?

Des d’un punt de vista realista, sembla clar que no, que ni Puigdemont, el candidat de la majoria sobiranista, podrà acudir al Parlament, ni que Sànchez o Turull podran aconseguir el permís del jutge Llarena per defensar el seu programa. Es pot tensar l’estratègia per deixar en evidència l’Estat espanyol i mantenir alguna d’aquestes candidatures, però difícilment aconseguiran la investidura tret d’un canvi radical de la situació. Des d’ERC s’insisteix que JxCat proposi un candidat elegible, és a dir, que no estigui imputat, que pugui aconseguir la investidura en segona volta i recuperar l’autogovern, i Puigdemont va parlar de buscar alternatives.

De vegades cal renunciar potser per avançar amb el possible i hauran de valorar què és prioritari: mantenir la suposada legitimitat de l’exili o aprofitar les possibilitats que ofereix una Generalitat recuperada per fer política, per aplicar el seu programa, per defensar els presos i fins per erigir-se en interlocutor en totes les negociacions que es plantegin. No és qüestió de noms, sinó de programes i la prioritat hauria de ser recuperar la Generalitat i acabar amb aquest negre període i a més evitar el fracàs d’unes noves eleccions.