Carreteres que no vol ningú

La complicada meteorologia de l’hivern i la primavera s’ha traduït en un notable deteriorament de les carreteres que han patit despreniments, esquerdes i tota mena d’incidències, que ha perjudicat especialment les del Prepirineu, on han quedat totes malparades, però sobretot les que tenen menys pressupost per al manteniment, que són les locals. La situació ha arribat a tal punt que els consells comarcals dels dos Pallars i l’Alta Ribagorça que les gestionen per delegació dels municipis que són els titulars d’aquestes carreteres locals i camins d’accés a cases i pobles han plantejat que se’n traspassi la titularitat perquè no tenen recursos ni mitjans per al manteniment. Parlem de ni més ni menys que 873 quilòmetres, dels quals 475 són al Jussà, uns 300 al Sobirà i 98 a l’Alta Ribagorça, per als quals els consells no disposen de prou dotació econòmica, sense que arribin a cobrir les seues necessitats la col·laboració de la Diputació, els plans de camins de la Generalitat o fins i tot alguns ajuts comunitaris que s’han destinat a aquesta finalitat a través dels plans de desenvolupament rural. El problema és que la Generalitat no vol saber res d’un possible traspàs i des de Territori s’argumenta que no els correspon perquè formen part de la xarxa de carreteres locals i tampoc la Diputació pot assumir aquesta competència perquè no hi ha més recursos disponibles per a carreteres, tenint en compte que ja destina tres milions i mig per a les vies de la corporació provincial i tres milions més en ajuts als ens locals per a manteniment de camins i accessos. No és suficient, però tampoc hi ha més diners a la Diputació i evidentment tampoc l’Estat central assumirà aquesta titularitat. El que es posa de manifest amb aquesta situació és que els ens locals tenen un seriós problema de finançament, que no disposen de prou recursos, que es tradueix en un dèficit permanent i que en moltes ocasions han d’assumir i cobrir serveis que haurien de prestar altres administracions. Correspondria a l’Estat i a la Generalitat si estigués operativa cobrir aquests dèficits i aportar els recursos que els ajuntaments i consells necessiten per garantir el servei als veïns i el manteniment d’aquests camins i carreteres és bàsic. Però mentre no arribin aquests diners, serà inevitable que aquesta xarxa local vagi deteriorant-se una mica més.