El manteniment de les esglésies

L’església de Nostra Senyora de la Purificació d’Algerri s’ha convertit en la quarta de Lleida en només dos anys que s’ha vist obligada a tancar les portes temporalment a causa del seu mal estat. Aquest temple barroc, la façana del qual és una de les més grans de tot Catalunya d’aquest estil arquitectònic, pateix despreniments, té esquerdes molt importants i l’estat de conservació és molt dolent, segons un informe del departament de Cultura. Les deficiències estructurals de nombroses esglésies, entre les quals algunes de declarades monuments d’interès nacional, van sortir a la palestra a començaments del 2016, quan es va esfondrar el campanar de la de Rosselló. Llavors, l’inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat reflectia que a les comarques de Lleida hi havia ni més ni menys que 130 edificis religiosos en mal estat, una trentena dels quals es trobaven en ruïnes. Una de les causes d’aquesta situació és que el manteniment d’immobles que tenen centenars d’anys d’antiguitat requereix una important dotació de fons i el seu titular, que és l’Església, afirma no disposar-ne, malgrat el tracte avantatjós que rep per part de l’administració, com per exemple amb l’exempció de l’IBI. Així que la restauració d’aquest patrimoni està subjecta a la disponibilitat pressupostària d’administracions públiques com la Generalitat, les diputacions o, en menor mesura, els ajuntaments. I com en altres tants àmbits, aquesta partida s’ha vist afectada per les restriccions arran de la crisi, amb la qual cosa les actuacions de restauració han estat mínimes.

La proliferació d’incidències registrades en els últims anys fa que sigui aconsellable fer una radiografia de l’estat del patrimoni religiós d’interès històric i artístic, i, a partir d’aquí, donar prioritat a les obres que siguin més urgents. Però l’Església també ha de tenir clar que si és incapaç d’assumir la tasca de manteniment dels seus temples –que li correspon com a propietària– i aquesta ha de ser assumida amb fons públics, està obligada a facilitar-hi altres usos que no siguin els estrictament religiosos. Posar-los a disposició dels municipis com a element d’interès per a visites turístiques o per acollir actes culturals o socials serveixen com a exemples.