La negociació basca

El Partit Nacionalista Basc s’havia compromès per activa i per passiva a no donar suport als pressupostos del govern Rajoy mentre estigués vigent l’article 155. La generositat del projecte pressupostari del PP amb el País Basc, la comunitat més ben tractada després d’haver negociat una quota més que favorable, ja va apaivagar la solidaritat del PNB amb Catalunya, però a Rajoy l’urgeix aprovar els pressupostos estatals per donar imatge d’estabilitat i al PNB també per desbloquejar inversions. Quedava l’obstacle del 155, que va lligat a la investidura al Parlament del president de Catalunya, però els bascos han tornat a demostrar l’habilitat negociadora i ahir després d’una reunió a la Moncloa “valoraven molt positivament les declaracions del president Rajoy al parlar d’un proper desbloqueig del 155” i la seua disposició al diàleg per començar un nou temps. Han pactat un augment de les pensions de l’1,6 per cent per al 2018 i a canvi es comprometen a no donar suport a les esmenes a la totalitat als pressupostos que es voten avui, amb la qual cosa el projecte pot començar a debatre’s confiant que en el termini d’un mes hi pugui haver president a Catalunya, derogar-se el 155 i donar suport als pressupostos sense problemes de consciència. Aquí a Catalunya no hi ha notícies del desbloqueig de Rajoy, ni de la seua nova actitud, i el PNB pot trobar-se que acabi el debat pressupostari i a Catalunya seguim amb el 155. Llavors els nacionalistes bascos hauran d’optar entre la cartera o la consciència. Tard i malament

Val més avergonyir-se que tard penedir-se, diu el refranyer, però Cristina Cifuentes ha preferit arrossegar la seua imatge durant més d’un mes amb mitges veritats i mentides sobre el màster per acabar enfonsada amb un vídeo més aviat ridícul en què apareixia furtant cremes. Ha caigut víctima del foc amic i de la seua pròpia arrogància, de pensar que podia quedar impune d’una trajectòria tan fosca i d’oblidar que els polítics estan obligats a l’exemplaritat. Ha dimitit tard i malament i malgrat l’al·legat final tampoc se’n va amb el cap ben alt.