Doblement violada

Els vint-i-dos anys que demanava la fiscalia per als integrants de l’autodenominada La Manada per cinc agressions sexuals i robatori amb intimidació han quedat reduïts a nou anys per abusos sexuals, amb un vot particular demanant l’absolució en una sentència lamentable i vergonyosa que converteix en doblement víctima la jove violada. Els fets provats recollits a la sentència mostren un relat esgarrifós de com cinc miserables van aprofitar la seua superioritat per portar la jove a un lloc recòndit, atrotinat i sense sortides, on la van penetrar de manera bucal, vaginalment i analment, on van gravar l’actuació amb un mòbil, ho van difondre posteriorment, i van acabar robant el telèfon a la noia perquè no pogués denunciar.

Després de considerar provada aquesta tirallonga de barbaritats, els jutges condemnen per abusos sexuals i no per agressió, perquè consideren que no hi va haver violència, ni intimidació, requisits fixats al Codi Penal per elevar la condemna, arribant a sostenir els jutges que no s’ha provat “l’ús d’un mitjà físic per doblegar la voluntat de la denunciant” o que les lesions per les quals va ser atesa a l’Hospital de Navarra eren insuficients per revelar la violència. Què havia de fer la noia per evitar la violació davant de cinc miserables que la tenien envoltada? Què consideren els jutges que és utilització de la violència? A la sentència admeten que “la víctima no va prestar el seu consentiment lliurement, sinó viciat, coaccionat o pressionat per la situació de superioritat i la preeminència dels denunciats sobre la denunciant”.

Què és això de consentiment viciat o coaccionat? Es consent o no i si una dona diu no, és no i punt. I si els jutges admeten que estava pressionada o coaccionada per la superioritat física i numèrica dels agressors és que estava sent agredida físicament i moralment. I no és intimidació empènyer una noia a un portal, treure-li la roba en un cubicle sense sortida i abusar d’ella? Per a la immensa majoria de la societat que ahir es va manifestar i va mostrar la seua indignació, ho és d’una forma claríssima i si no ho recull així el Codi Penal caldrà canviar-lo de forma immediata, però el problema de fons és que els jutges no han cregut la víctima i sí els seus agressors, especialment el que en un vot particular inqualificable parla de “sexe en un ambient de gresca”. Flac favor han fet amb aquesta sentència a la lluita contra la violència de gènere.