EDITORIAL
El final d'ETA
Fa temps que afortunadament ETA va deixar de matar, que va perdre la capacitat operativa per l’actuació de les forces de seguretat i pel rebuig de la immensa majoria de la societat basca a la violència que havia marcat la història de la banda terrorista. Després de la seua derrota, fa setmanes que escenifica el que anomenen la dissolució com si fos una decisió autònoma amb entregues d’armes, actes públics i la carta coneguda ahir en què pomposament anuncien la seua decisió “d’acabar amb el seu cicle històric i la seua funció”, “posar fi al seu recorregut”, “dissoldre completament les estructures” i “donar per acabada la seua iniciativa política”. Ja és lamentable referir-se a la negra estadística de 829 morts provocats per ETA com a cicle històric o iniciativa política, però encara ho és més que es dissolguin sense demanar perdó a totes les víctimes i es conformin amb un perdó limitat només a les víctimes i familiars que no tenien participació en el conflicte i una lamentació tan tòpica com un “ho sentim de debò” que inclouen a la carta. L’únic bo del missatge és la confirmació que ETA desapareix i la petició que no es repeteixin els errors, malgrat que hauria estat més creïble amb la necessària autocrítica, amb una petició de perdó a tothom pel mal causat i amb el reconeixement explícit que amb la violència ni han pogut, ni es pot aconseguir res. Madrid sense presidents
Madrid celebrava ahir el Dia de la Comunitat i si alguna cosa cridava l’atenció en els fastos és que no hi havia cap dels presidents del PP de la comunitat dels últims vint anys i sobretot les raons d’aquesta absència: tots estan implicats en diferents casos de corrupció. L’última, Cristina Cifuentes, va haver de deixar el càrrec per l’escàndol del màster i el robatori de cremes, però els seus antecessors també tenen comptes pendents amb la justícia i algun com Ignacio González ja ha trepitjat la presó pel cas Lezo. A Esperanza Aguirre l’han vinculat amb el cas Gürtel i Ruiz Gallardón està investigat pel Canal de Isabel II. Ahir hi va haver xiulets al PP però el que és estrany és que puguin seguir governant.