Tot tal com es preveia

Com estava anunciat, el jutge Llarena va confirmar el processament de Puigdemont i vint-i-quatre encausats més, mentre el consell de ministres va recórrer la llei de presidència aprovada pel Parlament per facilitar la investidura a distància de Puigdemont i al cap de poques hores el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs, va suspendre automàticament la llei i a més va advertir el president del Parlament i la Mesa de les responsabilitats penals si persisteix a convocar la sessió d’investidura de Puigdemont. Tornem al punt de partida amb l’agreujant que només queden dotze dies perquè s’esgoti el termini que ens portaria a noves eleccions i el pla inicial, la investidura de Puigdemont, sembla de moment impossible en el marc existent, tret d’una aposta per la ruptura total que a hores d’ara és una opció molt minoritària al bloc sobiranista. Tot apunta que s’haurà d’activar un pla D i proposar un candidat viable, que pugui participar en el debat d’investidura i no estigui sotmès a procediments penals i que a més sigui diputat i pugui aconseguir els suports de tot el bloc sobiranista. Hem arribat a un extrem en què tot depèn de la decisió de Puigdemont per proposar un successor perquè ERC ha insistit que donarà suport al candidat que proposi el PDeCAT reclamant-ne un de viable que eviti les eleccions i recuperi la Generalitat i fins i tot la CUP ha compromès la seua abstenció després de recordar que el seu candidat és Puigdemont. I el problema és que el 130 president de la Generalitat vol que el seu successor exerceixi per delegació, que assumeixi el càrrec de forma interina, depenent de Berlín més que del Parlament i acceptant que en un termini concret haurà de tornar a convocar eleccions per “restaurar” la suposada legitimitat truncada tant per la declaració d’independència com per l’aplicació de l’article 155. És un llast que no tots els aspirants estan disposats a acceptar i que ja ha provocat alguna renúncia entre els que figuraven com a candidats i que també acabarà per desprestigiar la mateixa institució, però és l’única sortida possible en aquests moments per evitar una repetició electoral que no interessa a ningú. Mentre arriba la designació del candidat, només queda preguntar-se si eren necessaris aquests cinc mesos sense Generalitat i amb el 155 quan el previsible era que el TC no acceptaria la candidatura de Puigdemont.