L’hora de la política

Fa poc més de sis mesos el Govern central va aplicar l’article 155 de la Constitució, va cessar el Govern català, va dissoldre el Parlament i va donar suport a una judicialització del conflicte català que s’ha saldat, de moment, amb nou persones empresonades i set d’instal·lades a Bèlgica, Alemanya, Escòcia i Suïssa amb la certesa que, si tornen al seu país, tenen moltíssimes possibilitats d’acabar entre reixes. Mig any després, Quim Torra es convertirà avui en el 131 president de la Generalitat o, el que és el mateix: Carles Puigdemont, el cap de l’executiu català cessat pel 155, torna al Parlament, ja que el mateix Torra considera que és ell el legítim president. Si el Govern central pretenia canviar la situació a Catalunya, és obvi que no ho ha aconseguit. Davant d’aquest panorama creiem que el més sensat és que, una vegada per sempre, s’imposi el que sempre hem defensat des d’aquest espai editorial: buscar una solució política a un problema que és polític. Torra ha deixat clar el seu compromís amb la República i amb els mandats de l’1-O i del 21-D i això xoca amb la visió que manté el Govern central, segons la qual la legislació vigent –Constitució i Estatut– no permet aplicar aquests principis de forma legal. Es pot continuar fent el mateix que ara (aplicar la justícia penal i omplir les presons amb més independentistes), però si això no ha arreglat el problema fins ara des d’una òptica de l’Estat, no té sentit pensar que a partir d’avui ho farà. S’imposa un diàleg polític sense condicions en què es pugui parlar de totes les opcions, sense tancar la porta a la possibilitat de la celebració d’un referèndum legal, pactat i amb totes les garanties perquè es pugui determinar d’una manera fiable quines són les majories socials del país i, en funció del resultat, actuar en conseqüència. Si les lleis actuals no permeten aplicar una solució d’aquesta radicalitat democràtica, cal fer tot el possible per corregir aquesta situació, perquè d’una altra forma el problema, lluny de solucionar-se, s’agreujarà cada vegada més. En una democràcia sana la radicalitat democràtica mai pot ser un defecte, sinó tot el contrari. Fa anys que defensem en aquestes pàgines el diàleg polític. El govern central, tanmateix, ha optat per una altra via. Després de veure els resultats obtinguts, creiem humilment que podem concloure que teníem raó.