Torra, president

Després de les candidatures fallides de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, el pla D ha funcionat i la majoria sobiranista ha investit Quim Torra 131 president de la Generalitat, el candidat designat per Puigdemont per exercir una presidència interina amb la perspectiva d’unes noves eleccions en l’horitzó pròxim i sense esgotar la legislatura. Torra ha rebut els vots de JxCat i ERC, i amb l’abstenció de la CUP ha assolit la majoria simple en segona volta i com que no es troba incurs en cap procediment penal prendrà possessió de la presidència en els terminis previstos, una vegada que es compleixin els tràmits formals perquè la seua elecció sigui notificada al rei, sense petició d’audiència del president del Parlament, i publicada al Diari Oficial de la Generalitat. El millor de l’elecció és que ha de servir perquè s’aixequi l’article 155 i la intervenció de la Generalitat que s’ha prolongat durant 199 dies, encara que sorgeixin veus des d’algun partit espanyolista com Ciutadans reclamant que es prolongui aquesta mesura d’excepció. L’article es va aplicar com a resposta a la declaració unilateral d’independència impulsada per Puigdemont i fins que se celebressin les eleccions de desembre que havien d’elegir nou president, però no té cap sentit mantenir-lo una vegada assegurada la majoria necessària per a la investidura perquè a Torra i el seu govern, com a tothom, caldrà jutjar-los pels fets i no per les seues intencions o per la seua ideologia. En conseqüència, l’elecció de Torra ha de servir perquè Catalunya recuperi les seues institucions, perquè es formi govern i perquè comenci a aplicar el seu programa electoral, i en aquest sentit cal concedir-li temps per veure si està disposat a governar per a tots els catalans i si són sinceres les seues disculpes pels tuits antiespanyolistes que el van fer famós en el seu moment. Tant el nou president de la Generalitat com el del Govern espanyol es van referir ahir a la necessitat de diàleg i a la seua bona disposició inicial. Caldrà per part dels dos que sigui una voluntat real i no una simple declaració retòrica, perquè si alguna conclusió pot extreure’s dels sis mesos del 155 és que les polítiques de confrontació no porten enlloc, només serveixen per crear divisió i bretxes socials i que les relacions entre Catalunya i Espanya han d’estar marcades pel diàleg i la col·laboració.