Un altre revés a la justícia espanyola

La justícia espanyola ha tornat a patir un revés amb la decisió de Bèlgica de rebutjar l’entrega dels exconsellers Comín, Puig i Serret, i ja comencen a ser massa els pronunciaments contraris a la justícia espanyola que han fet jutges belgues, alemanys, escocesos o suïssos. En el cas alemany va ser la interpretació dels jutges del land de Schleswig-Holstein que no hi havia una actuació violenta que justifiqués la tipificació del delicte de rebel·lió o l’equivalent en la jurisprudència alemanya i ara en el cas belga encara ha estat més lamentable el paper de la justícia espanyola perquè el tribunal belga no ha arribat a entrar en el fons de la qüestió per un simple defecte de forma, l’esmena del qual havia reclamat el fiscal belga sense obtenir resultat.

El defecte de forma consisteix que l’euroordre contra els tres exconsellers no estava acompanyada d’una ordre nacional de detenció, que sí que havia formulat la jutge Lamela però que després va ser retirada pel jutge Llarena que la va substituir per l’ordre de processament, una cosa que el fiscal i el tribunal belga han considerat insuficient perquè ha d’anar acompanyada de l’ordre nacional de detenció.

El mateix defecte de forma pot ser admès pels tribunals alemanys en el cas de Puigdemont o els escocesos en el cas de Clara Ponsatí sense que hi hagi hagut una resposta argumentada per part del jutge Llarena i el Suprem que es limiten a retreure l’absència de compromís de la justícia belga amb l’espanyola, oblidant que la justícia no és qüestió de solidaritat entre països sinó d’aplicació de les lleis amb les garanties necessàries.

I a falta de noves resolucions i que s’entri en el fons de la qüestió, sembla evident que la justícia espanyola no està encertada ni en la tipificació dels delictes als imputats pel procés, ni en la tramitació internacional de les extradicions, ni de bon tros en l’aplicació de la presó preventiva als qui van acudir a declarar davant dels tribunals espanyols, amb set mesos complerts ja a la presó per unes acusacions que segons els barems europeus semblen difícils de provar i que en última instància poden ser revocades pel Tribunal Europeu d’Estrasburg com ja ha succeït en diverses ocasions els últims anys. Té mala defensa mantenir al Suprem unes acusacions que poden diluir-se en el judici quan altres jutges europeus no hi han vist les proves necessàries.