El Govern de Torra i Puigdemont

El president de la Generalitat, Quim Torra, va nomenar ahir els 13 consellers que conformaran el seu Govern, entre els quals figuren dos polítics que estan a la presó, Jordi Turull i Josep Rull, així com dos dels que es troben a Brussel·les, Lluís Puig i Toni Comín. Torra ha portat a la pràctica la voluntat de restituir en la mesura del possible l’anterior Executiu de Carles Puigdemont, seguint la línia propugnada pel seu antecessor, que va ser qui el va designar per ocupar el càrrec. Així doncs, pot concloure’s que aquest és el Govern de Torra i de Puigdemont, i més tenint en compte que la portaveu serà Elsa Artadi, la principal lloctinent del líder de Junts per Catalunya al costat d’Eduard Pujol. No ho serà tant d’ERC, que advocava per un gabinet “efectiu” i els consellers cessats del qual que estan a la presó o a l’estranger van refusar ser restituïts, tret de Toni Comín, que s’ha convertit en un vers lliure en el partit. La composició del nou Govern deixa clar que la seua prioritat és reprendre el rumb cap a la independència en el punt on el va deixar el de Puigdemont quan el Govern central el va destituir a l’intervenir l’autogovern amb l’aplicació del 155. Precisament, l’Executiu de Mariano Rajoy va reaccionar ahir immediatament a través d’un comunicat en el qual qualifica de “provocació” el nomenament de determinats consellers, acusa Torra de voler una “estratègia de confrontació” i recorda que “el Govern d’Espanya” és “l’únic òrgan competent” per autoritzar el decret firmat pel president de la Generalitat, amb la qual cosa deixa en l’aire la possibilitat de no validar-lo i mantenir el 155. És evident que, per moltes crides al diàleg que es facin, aquest mai no serà possible si cap part vol cedir ni un mil·límetre.

D’altra banda, cal destacar dos notables dèficits a l’Executiu de Torra. Un és la falta de paritat, ja que dels 13 consellers només tres són dones, una cosa inexplicable, perquè els governs han de donar exemple en aquest àmbit i perquè repeteix l’error que van cometre els partits independentistes a la Mesa del Parlament. I l’altre, la falta d’un representant de Lleida, fet inèdit des del 1992 amb l’excepció de sis mesos al final del primer tripartit. Per molt que Ester Capella sigui originària de la Seu d’Urgell, ha desenvolupat la seua carrera política a Barcelona.