Censura i/o eleccions

La sentència del cas Gürtel que condemna el PP, confirma l’existència de la caixa B i fins i tot qüestiona la credibilitat de la declaració de Mariano Rajoy ha aguditzat la sensació de crisi que viu el país i deixa en una situació difícilment sostenible el govern de Rajoy, que la mateixa setmana en què ha aconseguit aprovar els pressupostos, veu que cap força parlamentària li dóna un mínim suport. Després d’una sentència tan contundent, que és la punta d’iceberg d’una corrupció generalitzada, el que seria democràticament correcte és la dimissió del president i que es convoqués el poble espanyol a pronunciar-se sobre qui ha d’intentar regenerar el país, però tant Rajoy com el PP han considerat la sentència com un cas del passat que no els afecta.

En conseqüència, correspon als grups d’oposició prendre la iniciativa i el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va confirmar ahir la presentació d’una moció de censura amb el compromís de convocar eleccions quan s’hagi recuperat la normalitat institucional i s’hagi regenerat la vida democràtica. Bones intencions que xoquen amb l’aritmètica parlamentària perquè el PSOE només té 84 diputats dels 176 que serien necessaris perquè prosperés la moció. Té dos possibilitats per aconseguir aquesta majoria: obtenir el suport de Ciutadans i Podem o bé el de Podem i totes les forces nacionalistes i qualsevol de les dos hipòtesis sembla més que complicada.

Ciutadans ja ha anunciat que no li donarà suport i té la seua pròpia estratègia que passa per reclamar eleccions anticipades, que no es poden convocar mentre es tramiti la censura, i els nacionalistes bascos i catalans han estat més prudents i estan oberts a parlar amb el PSOE, però tampoc està clar que Sánchez vulgui arribar a la Moncloa amb el suport de Bildu o els partidaris de la independència catalana.

Els únics que de moment donen suport incondicionalment a la censura de Rajoy són els de Podem, que ja van presentar sense èxit una moció contra l’actual president i que ara posen èmfasi en la necessitat de desallotjar els corruptes. En qualsevol cas, Sánchez ho té molt complicat per aconseguir el recolzament de grups tan heterogenis i amb objectius tan dispars i en l’hipotètic cas d’aconseguir-ho, encapçalaria un govern feble i amb pocs suports que s’hauria de marcar com a prioritat la convocatòria d’eleccions.