L'Aplec, la festa de Lleida

Complerts 39 anys del primer Aplec del Caragol que van organitzar un grapat d’amics a l’històric xoperal, ja ningú dubta a Lleida ciutat ni a les comarques de Ponent, ni a Catalunya sencera, que aquesta és una festa de convivència per a tots els públics i un punt de trobada durant tres dies per a amics i familiars. En això coincideixen tots els penyistes, que ahir van omplir els Camps Elisis en una segona i multitudinària jornada d’aquesta festa gastronòmica en la qual destaca l’esperit fraternal com un dels punts forts de la trobada, que ja s’aproxima a les quatre dècades. Aquest esperit i la logística i coordinació que permeten muntar una petita ciutat de 13.500 habitants amb tots els serveis és el que més lloen penyistes i visitants. És evident que aquesta no és una festa cultural, ni ho pretén, ja hi ha durant l’any molts esdeveniments a la capital i als municipis de Lleida per potenciar l’art, la cultura, les tradicions o la innovació; l’Aplec és una festa de germanor, on persones de diferents orígens, classes socials i ideologies conviuen en camaraderia amb l’únic objectiu de passar-ho bé i mantenir vius i pròxims vincles de veïnat. I en els moments convulsos que vivim, el valor més preuat del qual sempre ha fet gala i practicat Catalunya, el mestissatge i la capacitat d’acollida, l’Aplec és una bufada d’aire fresc entre tant partidisme i desavinences.

Política espanyola

La política espanyola s’ha convertit en els últims mesos, per no dir anys, en un despropòsit en el qual falta sentit d’Estat i en què sobra gesticulació, partidismes i corrupció, i falta talent i altesa de mires per resoldre, o almenys afrontar, el problema territorial català que fa més d’una dècada que ofereix signes d’alarma. El PP no va acatar l’Estatut aprovat pel Parlament, Congrés i rubricat pels ciutadans i el rei, i ara tant Catalunya com Espanya paguen aquesta flagrant irresponsabilitat que algú ha de reconduir per al bé comú de tothom.