Moció de censura en l'aire

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va ratificar ahir que no dimitirà i intentarà esgotar la legislatura, però en l’aire pesa la idea d’una possible renúncia del president in extremis. Davant de la possibilitat que la moció de censura del PSOE tiri endavant amb el suport de Podem, PDeCat, ERC, Compromís, Bildu i el PNB. Però, tot i així, des del PP rebutgen la possibilitat que el cap de l’Executiu se’n vagi, encara que diversos mitjans asseguren que Rajoy ha consultat experts juristes sobre aquesta possibilitat, una vegada està en tràmit la moció socialista i creixen els dubtes del PNB. Tampoc és descartable que a última hora Ciutadans doni el sí a Pedro Sánchez pactant un calendari per als comicis. Sigui com sigui, el líder del Partit Popular està contra les cordes i malgrat la seua guanyada fama de resistir tots els envits aquesta vegada ho té realment difícil. Perquè tant si prospera la moció com si no, els seus dies al capdavant del Govern central semblen comptats. El que ja no queda tan clar és el panorama que s’entreveu després d’aquests canvis polítics que, tard o d’hora, es produiran. El problema territorial plantejat pel sobiranisme català no es resoldrà d’un dia per l’altre per molt nou executiu que hi hagi i els independentistes no s’avindran a negociar qualsevol “peix al cove” a l’ús de l’antiga Convergència i Unió.

Per tant, és tota un incògnita com pensen afrontar, i sobretot quan, les reivindicacions d’autogovern de la majoria parlamentària catalana. A més, el puzle de sigles i interessos, en alguns casos divergents, dels hipotètics avaladors de la censura fa molt difícil presagiar una sortida ràpida i esperançadora de la tensió política en la qual vivim. Seria desitjable que els actors d’aquesta realitat anteposessin el bé comú als seus interessos electorals però ara com ara aquesta possibilitat sembla llunyana. Per la seua part, Quim Torra, que va viatjar ahir a Bèlgica, va acordar esperar al discurs del PSOE i la votació del Congrés abans que prenguin possessió els nous consellers, primer perquè dos futures integrants de l’Executiu són diputades a Madrid i el seu vot pot ser imprescindible, i segon, perquè el full de ruta a seguir a partir d’ara, tant a Moncloa com a Palau, pot dependre molt de qui prengui les regnes de l’Estat.