L'hora del diàleg ha arribat

Pedro Sánchez és el nou president del Govern. El líder socialista va superar ahir la votació de la moció de censura gràcies als 180 vots de Podem, Compromís, ERC, PDeCAT, Bildu i PNB. Avui mateix prendrà possessió i la setmana que ve ja tindrà el seu propi executiu en marxa. Entre aplaudiments i crits de “sí que es pot”, Sánchez va celebrar el triomf i el seu antecessor va ser el primer a felicitar-lo. Mariano Rajoy passarà a la història per haver estat el primer president del Govern espanyol que perd una moció de censura, pressionat per la corrupció al seu partit, i per haver aplicat, per primera vegada també en democràcia, l’article 155 i haver cessat el govern de la Generalitat. La corrupció, tràfic d’influències i malversacions diverses fa anys que estan instal·lats en la forma de fer política a Espanya i és hora que la regeneració per la qual clama la societat arribi a les altes instàncies de l’Estat i, evidentment, és obligat que qui comandi aquesta neteja ètica no sigui un president amb un partit que té el dubtós rècord d’alts càrrecs imputats per haver-se beneficiat del bé comú. Correspon al PSOE i a Pedro Sánchez passar de les paraules als fets i iniciar una etapa en què la transparència de les arques públiques i les connexions amb empreses i teixits del poder privats es facin amb llum i taquígrafs. Superar la corrupció en les seues mil formes i maneres és bàsic perquè la confiança dels ciutadans en els seus representants pugui recuperar-se. D’altra banda, el problema català és l’altra gran assignatura que ha d’aprovar el ja president per demostrar la seua talla d’estadista. Rajoy ni va voler ni va saber afrontar els legítims drets de part de la societat catalana per reivindicar la seua història, llengua i cultura i la voluntat d’administrar més i millor els seus recursos. És més, el seu partit va posar la primera pedra, impugnant l’Estatut del 2006, per a la desafecció que va venir després. Haurà de ser també Pedro Sánchez el que obri d’una vegada la via del diàleg que permeti, sense vencedors ni vençuts, restituir la confiança mútua i establir les bases del pacte territorial que ha d’afrontar també el dret dels pobles a l’autodeterminació per vies pacífiques i democràtiques. El PSOE i el seu president no ho tindran fàcil, ni tampoc els que li han donat suport amb l’esperança que comenci una nova època menys conflictiva i més conciliadora. Del seu talent i encert, en depèn el nostre imminent futur.