El millor per a tothom

Mariano Rajoy anunciava ahir la dimissió com a president del PP perquè entenia que era “el millor per a mi, el millor per al Partit Popular i crec que també per a Espanya”. Per una vegada, estem d’acord perquè la seua llarga etapa en política, gairebé 40 anys amb càrrecs a la Diputació de Pontevedra, al Parlament gallec, diverses carteres ministerials i finalment la vicepresidència i la presidència del Govern, estava acabada des que es va conèixer la sentència del cas Gürtel, que declarava provada la caixa B del partit i fins i tot dubtava de la credibilitat del testimoni de Rajoy. Va ser la gota que va fer vessar el vas de la corrupció que envoltava el partit des de l’etapa d’Aznar i a la qual Rajoy no ha sabut, o no ha pogut, enfrontar-se amb decisió i finalment ha optat per marxar pocs dies després d’haver aconseguit el gran èxit d’aprovar els pressupostos i per una moció de censura que havia menyspreat i davant la qual no va mostrar la menor capacitat de reacció en una actitud de displicència que pel que sembla quadra amb el seu caràcter i la tàctica de gestionar els temps fins que es resolgui el problema.

Li va funcionar per controlar el partit, on va ser designat per Aznar president el 2013 i on va acabar amb tots els seus adversaris fins a imposar el seu lideratge indiscutit, i també per enfrontar-se a la crisi econòmica, el gran mèrit que li atribueixen els partidaris mentre que els seus detractors consideren que la recuperació va arribar a remolc del repunt internacional, però no ha funcionat per combatre la corrupció i molt menys a l’hora d’afrontar la crisi catalana, perquè se’n va sense que coneguem si tenia alguna proposta per solucionar el problema i amb un panorama molt pitjor que el que va trobar quan va accedir a la Moncloa després de guanyar les eleccions del 2011 després d’haver perdut les dos anteriors.

Se’n va criticant amargament Sánchez i Rivera, però també Aznar, que en la seua línia de fustigació de les últimes setmanes va tornar a oferir-se ahir per reconstruir el centredreta i envoltat d’aplaudiments i llàgrimes dels seus que tampoc oculten que el partit està dividit i la successió serà complicada. Ha evitat la designació a dit del seu antecessor i del seu tarannà es pot esperar que no interferirà en la gestió del successor com ha fet Aznar, però fa dies que els ganivets volen entre els diferents sectors del PP. I ara Rajoy ho veurà des de la barrera.